Opinió

Grècia a l'imaginari

Em sembla injust que
el poble ras hagi de pagar els excessos de
les elits gregues i dels inversors que, en el seu moment, van viure sense escrúpols de l'engany a cop de crèdit

Grècia forma part del meu ima­gi­nari més vital. Com a destí d'alguns dels meus viat­ges més il·lus­tres i com a lec­tor habi­tual de clàssics. En aquest sen­tit, l'antiga Hèl·lade ha influït deci­si­va­ment en l'aven­tura de pen­sar. Una geo­gra­fia física i simbòlica que con­fi­gura el meu ésser i a través de la qual m'expresso en mirar el món d'una manera. Per tant, sense dis­tinció plau­si­ble, sóc hereu directe d'Èsquil i el Pro­me­teu. De Plató i La República. De Sòcra­tes i la maièutica. D'Epi­curi i el seu jardí. Però també d'Heràclit i Parmènides i, en con­seqüència, de la dialèctica en estat pur. Grècia és el bres­sol d'Europa i aquesta no s'entén sense la reunió de mite i logos. Un país que, en els dar­rers anys, ha vist com paguen jus­tos per peca­dors. Perquè, al cap­da­vall, hi ha milers de pen­si­o­nis­tes, tre­ba­lla­dors –si més no aquells que encara man­te­nen un lloc de tre­ball– i estu­di­ants que mai no van esti­rar més el braç que la màniga. Mai. I que ara es tro­ben expo­sats a la misèria, l'antítesi del geni hel·lè. Per això, només fa uns dies cri­da­ven els mani­fes­tants a la plaça Sin­tagma: klef­tes, klef­tes! Qui sap si en memòria de la tra­dició de les klef­tikes, velles bala­des que els grecs ento­na­ven a l'època oto­mana com a cant de resistència en home­natge als ban­do­lers en guerra con­tra l'ocu­pant. Amb la nota­ble dis­tinció que en la situ­ació pre­sent, els ocu­pants gau­dei­xen d'abso­luta impu­ni­tat i, cer­ta­ment, això no sus­cita admi­ració i sí una hybris difícil de con­te­nir, però fàcil de com­pren­dre.

És un tema en el qual cal anar amb peus de plom, ja que la demagògia s'ali­menta de situ­a­ci­ons sem­blants. Ja se sap: l'apel·lació a les emo­ci­ons amb el propòsit de jus­ti­fi­car un objec­tiu polític. I així i tot, no puc evi­tar expo­sar que em sem­bla injust que el poble ras hagi de pagar els exces­sos de les elits gre­gues i dels inver­sors que, en el seu moment, van viure sense escrúpols de l'engany a cop de crèdit sense que ningú a la UE qüestionés una política suïcida en ter­mes econòmics i soci­als a curt ter­mini.

Des d'una pers­pec­tiva filosòfica, el pro­blema rau que l'ideal platònic d'un govern regit per la idea de conei­xe­ment –tal com Plató ho exposa a La República– no ha reei­xit mai ni és ara mateix pos­si­ble. I, encara menys, que aquest conei­xe­ment fos exten­si­ble a la ciu­ta­da­nia en el seu con­junt: la uto­pia d'un poble que es regeix a si mateix perquè coneix les lleis i no es deixa enga­nyar. De fet, és el mateix Plató qui es decanta –a Les Lleis– per la legis­lació en detri­ment del saber com a eina de govern, en un intent de con­ci­liar pols opo­sats: justícia i poder. Tan­ma­teix, ja es coneix que feta la llei feta la trampa. I així tenim un poble que ignora el fun­ci­o­na­ment bàsic del sis­tema, presa fàcil de la mani­pu­lació per part de l'statu quo.

Arri­bats aquí, em pre­gunto si resulta rao­na­ble que els mer­cats posin en perill la via­bi­li­tat d'un estat sen­cer i si cal més impor­tant, mal­ba­ra­tin la vida de mili­ons de ciu­ta­dans. I que l'argu­ment més subs­tan­cial sigui que cal un aug­ment de l'IVA o bé refor­mar unes pen­si­ons –el 60% de les quals roman sota el llin­dar de la pobresa segons els estàndards grecs– sense cap altra reflexió sobre la posició que ocupa Grècia en una escala de valors on no només és capi­tal el cost del deute.

Torno a Plató. I és que cal no obli­dar que si la demagògia té el seu ori­gen en el llen­guatge estra­fet, la tira­nia neix –ens avisa el filòsof– com a reacció al declivi democràtic, en què el dema­gog més hàbil fa seu el poder. I és que tot sis­tema de govern ha de tenir un eix ver­te­bra­dor que La República anti­cipa i ja he apun­tat: la idea de justícia. Una qua­li­tat moral de la qual no pot defu­gir tam­poc l'eco­no­mia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia