LA GALERIA
“«Touristes de merde!»”
El debat sobre el model turístic a Girona el posen en evidència les queixes dels veïns de Barri Vell, que han obligat a regular horaris i l'activitat en les terrasses de bars i restaurants, on no es permet ni tan sols que es puguin ajuntar dues taules. A Barcelona, la Federació d'Associació de Veïns fa anys que es queixa que tenen molts problemes en el seu dia a dia per culpa d'un model turístic que ara vol canviar Ada Colau.
Jo em vaig proposar de fer-ne la lectura diferent posant-me a la pell del turista. Aprofitant uns dies de vacances, em vaig vestir amb bermudes i barret, i vaig anar a fer el guiri a París, on em vaig convèncer que havia assumit el meu paper en el moment que un francès emprenyat passava pel meu costat remugant “touristes de merde!”.
Més tard, era jo qui exclamava “Montmartre de merde!”. Havia quedat decebut en veure com aquell encisador vell París, amb tota la seva càrrega monumental, històrica i cultural, està perdent les seves essències. Qui es pensi que exagero li recomano una visita a Montmartre, pujar al Sacré Coeur, caminar per la Rue Mont-Cenís fins a la mítica plaça de Tertre, i s'adonarà que aquell espai dels pintors i artistes ja no existeix, ha quedat xuclat per les terrasses dels restaurants que han ocupat pràcticament tota la plaça. Tertre ha perdut tot el seu encant, avui és una llegenda del que havia suposat per a l'impressionisme de finals del XIX i principis del XX. Només queden uns pocs “artistes” que viuen d'empaitar turistes per dibuixar-los en un retrat, la resta de la plaça s'ha convertit en una menjadora, amb parcel·les separades amb tanques de canya i construccions de mal gust que delimiten bars i brasseries. De fet, però, tot el camí de pujada cap al Sacré Coeur ja t'anuncia que aquest barri ha esdevingut un autèntic mercat a la caça del turista, amb parades, penjolls i souvenirs de tota mena. Venedors ambulants que t'ofereixen el darrer model de l'Iphone o les darreres creacions de Coco Chanel a preus de saldo, per no parlar dels trilers que atrapen i buiden les butxaques als incauts o espavilats que es pensen que poden endevinar sota quin got hi ha la bola.
És el nou París, una ciutat massificada que s'ha venut al turisme, a uns nivells colossals. Potser sí que cal un debat de model, perquè el tot pel turisme, sense criteri, sense un model clar, converteix ciutats encantadores en espais decebedors.