Salutacions

El diumenge passat, Quim Aranda va publicar un reportatge excel·lent en aquest diari sobre unes imatges acabades de descobrir que mostren la mare de la reina actual de la GB fent salutacions nazis (juntament amb la filla esmentada, que, amb 7 anys, només devia imitar-la) el 1933 o al 1934. Ja se sap que alguns membres de la família reial britànica eren filonazis, com ara Eduard VIII, el rei abdicat que intentava que Anglaterra s'aliés amb Hitler; o l'angloalemany Carles Eduard, duc de Coburg, que era amic de Hitler ja el 1922 i feia donatius a l'NSDAP durant anys tot i que tenia ple coneixement de l'existència dels camps d'extermini; o l'àvia de la reina actual, la reina Maria, amiga íntima del duc de Coburg i una antisemita empedreïda. Per contrast amb aquests bandarres de sang blava, a Anglaterra sempre s'ha considerat que el comportament de la mare de la reina actual ha estat del tot irreprotxable. Fins i tot després de la publicació de les imatges, hi ha defensors seus que diuen que no podia saber, el 1933 o el 1934, com era el règim nazi. Però amb els seus trenta i tants anys sí que devia saber –ni que fos a través del contacte epistolari constant amb els familiars alemanys– que els nazis ja havien expulsat els jueus de l'administració pública, havien prohibit que els metges jueus tinguessin pacients no jueus o que havien impedit que els actors jueus actuessin enlloc... Per tant, xoca força veure com la persona que després seria l'entranyable Queen Mum aixeca el braç alegrement com un feixista qualsevol. És un d'aquells petits moments de desil·lusió col·lectiva que posa el punt final a una llegenda popular. Com el descobriment que el discjòquei més conegut del RU –Jimmy Savile– havia estat un depredador sexual despietat. O que el rei d'Espanya i presumpte salvador de la democràcia gastava diners públics per caçar elefants a Botswana; i aquí a Catalunya també hi ha hagut alguna decepció semblant, ben reprovable, per bé que menys visual, menys dramàtica...