Viatges

Som a la sala d'espera de l'ambulatori. Ja és gairebé l'hora de dinar i només quedem ella i jo esperant el doctor, que ha sortit a fer unes visites a àvies. La conversa comença per la calor, “sort que s'està bé aquí dins”, segueix amb un “vostè què té?” i finalment la dona descabdella la història de la seva vida. Fascinant. Té 50 anys i escaig, va arribar de l'Equador a Catalunya fa set anys. Aquí hi tenia la germana, que va acabar tornant al seu país i ella es va quedar sola. Al principi li va costar una mica trobar feina perquè la crisi ja es deixava notar. “La meva germana m'ho deia, que abans hi havia feina per a tothom, aquí.” Va començar netejant cases i ara es cuida d'una senyora gran.

“El català, l'entenc, perquè abans havia estat a Itàlia.” L'entrada a Itàlia va ser una odissea. Tenim les imatges terribles dels naufragis al Mediterrani, però en canvi, moltes altres rutes queden a l'ombra. Ella va entrar sense papers, no ho poden fer d'una altra manera, fent-se passar per
turista. A l'agència de viatges on va contractar el vol, tenien dades que a l'aeroport de Malpensa, a Milà, es produïen molts retorns d'estrangers al país d'origen. “Allò és una loteria, pots arribar, que et facin preguntes i te n'hagis de tornar.” Per això van acordar aquesta estratègia: aniria amb avió fins a Amsterdam, hi estaria dues nits per despistar, i després agafaria un tren que, al cap de dos dies, la faria arribar a Milà. A l'aeroport d'Amsterdam va aconseguir superar els controls a ciutadans estrangers: “Estava morta de por, imagina't que me n'he de tornar.” A Milà, va anar de dret a la plaça del Duomo, on va trobar altres ciutadans que buscaven habitació o llit. Va llogar un llit. Era una habitació raquítica amb sis lliteres. De vegades eren més persones que lliteres. “Si arribaves tard, havies de dormir al terra.” S'han fet quarts de tres i ha de marxar per no fer tard amb la senyora que cuida. Quedo absorta, amb una sensació de buit, pensant que no en sabem res, de molts dels nostres veïns, que desconeixem tot el que han passat per arribar fins aquí. Caldria poder salvar aquest forat. Tot el dia hi dono voltes. L'explico als amics. Avui l'escric. M'adono, amb rubor, que no li vaig preguntar el nom.