Opinió

LA GALERIA

‘Res' cinematogràfica

Una cosa
és un joc per entretenir-se matant monstres, i una altra convertir-lo
en l'argument de més d'una
pel·lícula

Fa segles que no entro en un cinema, i no sé si encara hi ha acomodadors o la tecnologia els ha substituït per algun giny semblant als GPS dels automòbils actuals. Amb aquesta exagerada (o no) comparació, deixo clar que no m'interessen les pel·lícules que ara mateix es poden veure a la gran pantalla, i de les quals en veiem tan sovint anuncis i tràilers a la televisió. Amb això que abans en dèiem efectes especials, avui dia se n'omplen la majoria de produccions cinematogràfiques, així que, en qualsevol d'elles, les feines de postproducció resulten ser molt més importants que el mateix rodatge de la pel·lícula. I un dels temes més recurrents és el de les batalles dels jocs electrònics, darrerament tan engrescadors per realistes i superespectaculars. Però una cosa és un joc per entretenir-se matant monstres o malvadíssim enemics, i una altra convertir-lo, una i una altra vegada, en l'argument d'un film. L'any 1982, un temps ja força llunyà, la factoria Disney ens va sorprendre amb la primera obra de cinema que barrejava la realitat i la fantasia d'un joc electrònic d'aquells que hi havia als bars, instal·lats en un gran moble: Tron. Els efectes especials, per a l'època en què va ser rodada, eren força aconseguits, i la pel·lícula va tenir un gran èxit, perquè es tractava d'un producte nou i d'allò més original.

Contràriament a l'allau de terrorífiques massacres, explosions arrasadores, estrafolaris personatges voladors i màquines monstruoses, les productores de sèries de televisió ens ofereixen uns admirables treballs d'equip. Fixeu-vos en qualsevol d'ells, observeu-ne la il·luminació, els enquadraments i moviments de la càmera, el muntatge i els èmfasis musicals, a més de la feina dels actors. Si teniu paciència per llegir els títols de crèdit, quan la cadena que els emet no ens els escatima, us adonareu que tenen director de fotografia, production designer, que abans se'n deia director artístic, i el mateix seguit de professionals que apareixien en els títols de crèdit de les millors pel·lícules de la millor època del Hollywood californià. Cadascun dels episodis de qualsevol d'aquestes sèries podia haver estat dirigit per John Huston, Elia Kazan, Stanley Donen, John Ford o William Wyler, per exemple. Amb absoluta independència del seu argument, que sol ser policíac o d'intriga, i que també ens té enganxats al televisor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia