El triomf (o la concessió) de l'amor

Cites de TV3 va començar com una sèrie per a no romàntics; canviem amor per il·lusió. Perquè l'amor està mal vist a les sèries, és una concessió al final feliç. Els serièfils no han de ser romàntics. Mai. Per això, el desenllaç de Cites amb un cloenda molt petonera, tipus Cinema Paradiso, tenia l'esperit de l'amor triomfant, de menjar anissos. Triar Sant Jordi com a context ja feia preveure un romanticisme que la sèrie volgudament s'ha negat. Per això, les més boniques, per reals i perquè no cauen en el parany del núvol, són les històries –la sèrie les ha entrellaçat molt bé– que han quedat mig obertes, com ara la del tatuador que regala una T-10. Tot i que l'ample somriure, la mirada punyetera i la química alertaven que Cupido corria per allà.