Apostes i senyals des de Gènova

Els sobi­ra­nis­tes farien bé de no menys­te­nir les capa­ci­tats de Xavier García Albiol com a adver­sari. Para­pe­tat al dar­rere d'un dis­curs popu­lista i dema­gog, pen­sat per aca­pa­rar titu­lars i que després modula a con­veniència en la distància curta, el nou líder del PP català ha demos­trat a Bada­lona ser un dels prin­ci­pals actius del par­tit. I no només per haver gua­nyat les dues últi­mes muni­ci­pals a la ter­cera ciu­tat de Cata­lu­nya –fins no fa gaire un feu abso­lut de les esquer­res i, sin­gu­lar­ment, del PSC–, sinó per haver-se eri­git en el millor antídot con­tra Ciu­ta­dans. El PP fa temps que valo­rava l'aposta per Albiol; que l'avanci ara és un senyal inequívoc dels ner­vis i la pre­o­cu­pació que el 27-S pro­voca en la cúpula del car­rer Gènova.