És l'hora
Tenim un pacte democràtic per la ruptura del que formen part la burgesia no subalterna i bona part de la classe mitjana i treballadora més crítiques amb l'statu quo. Aquest pacte ha propiciat la llista Junts pel Sí que aglutina una bona representació de l'aliança de les forces del treball i la cultura. Una anàlisi similar i en els mateixos termes és el que utilitzava el partit hegemònic de la transició, el PSUC, del 1970-1979. Ara els qui se'n pretenen successors estan despistats respecte al seu llegat històric. Respectem els electors que volen el canvi fent marrada per Espanya (Podemos) i fins i tot, els catalanistes de la por i als resignats seguidors d'Iceta o Duran. El nostre enemic nacional i social és l'Estat oligàrquic i els partits que defensen la involució democràtica. Ha arribat l'hora dels arguments. I n'hi ha una bona colla per votar sí amb la candidatura de Romeva. En proposo alguns d'econòmics. Què hi guanyem amb el procés i la independència?
1. Posicionament de marca. Catalunya surt en portada de tots els mitjans de comunicació internacionals i existeix com a subjecte polític. Abans la marca no existia. I la marca Espanya és una marca associada a democràcia de baixa qualitat, corrupta i amb una economia decadent.
2. Innovació disruptiva en la governança. Es reclama que en una crisi estructural com la que vivim les empreses i els ciutadans es reinventin. I ha fet fortuna el concepte d'innovació disruptiva. Crear un nou Estat és, en política, la innovació més disruptiva que es pot fer.
3. Explosió de creativitat. La dimensió política de la innovació no és aïllada. Respon a una explosió general de creativitat social. Tant pel que fa a la societat civil que, abandonada per l'Estat/Generalitat més que en qualsevol territori d'Europa i d'Espanya, està inventant noves formes de cooperació per abordar problemàtiques personals o familiars. Com en el camp dels creadors artístics i literaris, on noves fornades joves estan demostrant una exuberància creativa que desborda el migrat mercat català i l'hostil mercat espanyol.
4. La internacionalització econòmica. L'hostilitat creixent del mercat espanyol a les ofertes procedents de Catalunya donen a la internacionalització un impuls suplementari que ja ha fet que les xifres de negoci exterior superin les del mercat espanyol. L'èxit dels professionals catalans a Sud-amèrica, per exemple, és un antecedent del paper determinant que un eventual Estat català tindria en el marc hispanoamericà, que, en alguns segments i en termes relatius de PIB, ja lidera avui Catalunya.
5. La visibilització internacional de la ciència. Les darreres dades de resultats de la ciència catalana confirmen, malgrat les retallades, els alts nivells aconseguits que dissolts en el magma burocràtic espanyol passen desapercebuts. El clúster científic català està situat en el lideratge del sud d'Europa, juntament amb Suïssa i Israel. El procés cap a l'autocefàlia política farà aflorar noves aliances que esdevindran en poc temps multinacionals lleugeres de matriu catalana especialitzades en economia creativa i verda
6. L'atractivitat turística. El posicionament espectacular de la marca Catalunya farà que l'èxit ja demostrat de Barcelona garanteixi la fidelització del turisme de qualitat que trobarà en tot el territori interior (el 80%) verge turísticament el diamant en brut que només calia polir des de l'autoestima i l'aposta desacomplexada per la identitat.
Espero que els membres de l'ANC i Òmnium es posin immediatament al davant dels comitès electorals locals de Junts pel Sí per arrossegar les bases d'ERC i CDC –no sempre ben avingudes– i d'altres partits a fer campanya explicativa, amb aquests o altres arguments. Ara, la neutralitat electoral del moviment és un llast.