Opinió

LA GALERIA

Catalans pel món

Amb els anys la nostàlgia pren la seva dimensió més etimològica. És el dolor de no poder tornar al que has conegut

A veure si ho entenc, quant diu que fa que ha arribat? –Avui, una setmana justa, en el mateix vol que vostè. –I se'n va demà... –Com vostè dilluns que ve, suposo. –I encara no ha sortit de l'hotel? Però, home de Déu, que som en un país exòtic, a milers i milers de quilòmetres de casa... –Tretze mil cent cinquanta-cinc, per ser exactes. Se li ha fet pesada, l'escala? –Força, sí... –Doncs vagi's a posar el banyador, caram, i vingui a prendre alguna cosa... –De debò que no anirà a veure el Gran Palau? –Al Google hi ha un navegador magnífic, estança per estança. –Ni el mercat de...? –Google, Google. Ho assimilarà millor que si li ho explica un guia. –Però l'ambient, els carrers, la, la... –La calor insuportable? –La gent! –A Catalunya ja en tenim, de gent d'aquest país. Que no parla amb els seus veïns, vostè? –Aquí viuen a la seva manera! –Vol saber-ne coses, d'una societat? Faci's amic dels cambrers i de les noies de neteja dels hotels. Deixi's estar de guies i venedors. –I què me'n diu dels paisatges que es perd? –Vostè és molt jove i no deu recordar la Costa Brava de fa cinquanta anys. –...? –Miri, jove, amb els anys la nostàlgia pren la seva dimensió més etimològica. És el dolor de no poder tornar al que has conegut. Primer es perden els paradisos familiars, després els geogràfics més propers. Més tard comença a fer-te mal saber que aquell indret, aquell temple o aquella cultura que vas visitar, fa molts anys, ja no existeixen per culpa de les guerres o del mer pas del temps, que, segons Pla és el més revolucionari de tots els factors. Finalment, et fan mal fins i tot els paisatges perduts que no vas conèixer quan tocava. Com aquesta ciutat de l'antic regne de Siam on som ara, empestada de gratacels devoradors d'ànimes. És millor que un d'aquests colossos s'empassi la teva el primer dia i així no has de suportar la visió de tots els altres. –Coi, i doncs, per què no es quedava a casa? –Pel delit del retorn! No hi ha res com allunyar-te tretze mil quilòmetres, perdut i a mercè dels aeroports, per fer créixer l'enyor de les quatre parets domèstiques, on els fantasmes de la vida gairebé ja no tenen res més per endur-se'n. Vostè, jove, ha vingut desesperat per matar, durant una setmana, la rutina de tot l'any. Jo me n'estic, durant una setmana, per assedegar-me'n.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia