Opinió

Elogi de la ignorància

Però el nacionalisme espanyol converteix en provincians i curts de mires els que parlen idiomes i enalteix, en canvi, la incultura

No faig cas, ni res­ponc els mis­sat­ges insul­tants, fat­xen­des o amenaçadors que rebo, a la xarxa, far­cits de tot el foti­mer de pre­ju­di­cis i tòpics anti­ca­ta­lans de tota la vida, sovint des de l'ano­ni­mat o la iden­ti­tat falsa. No ho faig, perquè altra feina tinc i m'estimo més de dedi­car el temps a objec­tius més ele­vats, nobles i gra­ti­fi­cants, per a dir-ho d'alguna manera. Però l'altre dia no vaig poder vèncer la temp­tació de fer-ho i vaig caure-hi. Un indi­vidu m'envià un mis­satge al Twit­ter, a propòsit d'un arti­cle meu, on deia que érem uns pesats perquè sem­pre parlàvem del mateix i aca­bava la sentència amb aquest mot edu­cat, dia­lo­gant i con­ci­li­a­dor, no sé si fede­ral: imbéciles. La cate­go­ria moral i el nivell intel·lec­tual de l'inter­lo­cu­tor sobre­vin­gut ja s'ende­vi­nen i s'expres­sen a la per­fecció amb les seves parau­les, però, a més, tot i la bre­ve­tat del text, aquest con­te­nia unes quan­tes fal­tes d'orto­gra­fia. Amb la xafo­gor ambi­en­tal com a ali­ada, vaig etzi­bar-li: “Podria escriure l'espa­nyol sense fal­tes d'orto­gra­fia? La feina ben feta no té fron­te­res. La ignorància, tam­poc.” La seva res­posta em deixà gar­ra­ti­bat, pal­plan­tat i àdhuc mig ente­mo­nit, perquè no donava crèdit al que lle­gia: “No enti­endo ni jota. Pale­tos!” Tota una decla­ració de prin­ci­pis, indi­ca­tiva de l'estat men­tal i l'acti­tud política d'una part del naci­o­na­lisme espa­nyol, aque­lla que fa osten­tació pública de la seva ignorància, exhi­beix la seva incul­tura i fan­far­ro­neja amb el seu des­co­nei­xe­ment de dimen­si­ons oceàniques. La frase és un exem­ple magnífic de com són els naci­o­na­lis­tes espa­nyols, sobre­tot aquells que s'aixo­plu­guen en la cate­go­ria social de cazur­ros, és a dir, coi­xos de front, curts de gam­bals o modes­tos de lle­tra. No és pos­si­ble, però, de dir tan­tes coses amb tan poques parau­les, i això he de reconèixer que és un elogi sin­cer. Dos mis­sat­ges ben clars, doncs, urbi et orbe: 1) con­fesso que no entenc la llen­gua en què escrius, reco­nec la meva inca­pa­ci­tat per a des­xi­frar el con­tin­gut del teu mis­satge, per més que esti­gui en un idi­oma també llatí com l'espa­nyol 2) tot i que l'igno­rant sigui jo, com ja acabo de mani­fes­tar en els mots pre­ce­dents, el paleto, tan­ma­teix, no sóc jo que no us entenc, sinó vosal­tres que sí que m'ente­neu a mi.

Pot ben bé ser que, aital ésser humà, no hagi pogut fer més enllà dels estu­dis pri­ma­ris i, conei­xent la tirada natu­ral del sis­tema edu­ca­tiu espa­nyol cap a l'apre­nen­tatge d'idi­o­mes, no faci altra cosa que seguir una ben arre­lada tra­dició naci­o­nal. Però no em puc estar de recor­dar que, en altres nivells, espa­nyols amb for­mació uni­ver­sitària pre­su­mei­xen de saber només una sola llen­gua: la seva. Recordo aquell jove metge de Valla­do­lid que, en un pro­grama de TVE, s'entos­su­dia a can­viar-me el nom –el meu nom, no el seu!– tot mani­fes­tant, amb una petulància serena, que ell només par­lava cas­tellà, mal­grat haver tin­gut una for­mació de nivell supe­rior, tot rebent mos­tres d'assen­ti­ment i com­pli­ci­tat per part dels pre­sents a plató, feliçment no tots. Només cal fer una sim­ple com­pa­ració entre la com­petència lingüística dels pre­si­dents espa­nyols i els cata­lans, de la mort del dic­ta­dor ençà. Tar­ra­de­llas, par­lava, almenys, tres idi­o­mes; Pujol, sis; Mara­gall, cinc; Mon­ti­lla, dos, i Mas, qua­tre segur, si més no. Els pre­si­dents espa­nyols par­len espa­nyol i prou, lle­vat d'Aznar, que és com­pe­tent en aquest idi­oma, del qual domina les vari­ants cas­te­llana i texa­no­ca­li­for­ni­ana, i també podia expres­sar-se mit­jançant un ins­tru­ment lingüístic que, en algun moment, recor­dava l'anglès. La foto recent d'un Rajoy iso­lat entre els man­da­ta­ris de la UE, perquè no podia par­lar amb ningú, il·lus­tra bé el que dic. Però el naci­o­na­lisme espa­nyol con­ver­teix en pro­vin­ci­ans i curts de mires els que par­len idi­o­mes i enal­teix, en canvi, la incul­tura, el des­co­nei­xe­ment i la ignorància, dels quals fa elogi. Mals ave­ranys de futur, m'ensumo, per a un país així...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia