Reixach

Sóc amiga, des de fa una pila d'anys, de Jaume Reixach. Home intel·ligent, culte i sensible, Reixach, mossèn Reixach, ha estat rector de la parròquia de Riells del Montseny i viu a Blanes. Doncs bé, un nefast dia, al pis de Reixach es va produir un crim. Ell protegia molta gent, i en aquells moments havia donat aixopluc a un jove brasiler, que en va ser la víctima. Mossèn Reixach és, si de cas, un testimoni horroritzat: el jutge ni tan sols l'ha imputat. Però el seu bisbe li va retirar la rectoria i li va prohibir col·laborar en cap mitjà de comunicació. Cosa que equival a negar-li qualsevol forma d'ingrés econòmic i reduir-lo a la misèria. No sols això: els rumors van començar a córrer i, sense cap base, sense cap prova –tal són els rumors–, hi ha gent que el condemna. Amb una excepció: les persones que el coneixen bé, com ara els feligresos de Riells i els seus amics. I aquí ve la gran pregunta: ens fiem més dels rumors que no dels fets? Ens importen més les maledicències que la veritat? Condemnem a priori gent innocent? Aquest autèntic assetjament a què està sotmès Jaume Reixach, que ara viu en la misèria i a sobre està malalt de càncer, a qui satisfà? Molestava, a la parròquia? Era massa bon cristià? És el boc expiatori d'alguna malifeta aliena a ell?

Ho miro i ho remiro i no me'n sé avenir. Nosaltres, les dones, que hem estat, i ho estem sovint, humiliades, vexades, menyspreades i violades, i que hem reaccionat alertant l'opinió pública i les lleis, advertint que si ens violen no és perquè portem la faldilla curta, sinó perquè un malvat frueix causant dolor i humiliació, doncs nosaltres podem imaginar millor que ningú què és sentir-se acusat i blasmat sense proves de cap mena. Desitjo que a la fi la veritat es restableixi. I no em puc estar de pensar en un fet indubtable: per què va ser sotmès a la misèria el gran Jacint Verdaguer i per quins obscurs motius els poderosos el van perseguir?