Viver de separatistes

Les audiències televisives acceptades del mes de juliol donen uns resultats fragmentats. Per la banda de dalt hi ha un empat tècnic. Guanya TV3 (11,7 per cent), com sol ser habitual, perquè la justícia divina no ha de ser necessàriament adversa, al davant de Tele 5 (11,3) i Antena 3 (11,1). Al darrere hi ha les altres dites generalistes, més distanciades: Cuatro (7,3), La 1 (7) i La Sexta (6,1 per cent). Amb la gran excepció de TV3, Catalunya es mou si fa no fa pels mateixos paràmetres que Espanya. S'hi consumeix la mateixa brossa. La gent més sensata es demana com és que una cadena com Tele 5 és capaç d'atreure tant de despistat. La gent més sensata hauria de fer un postgrau de realitat. La programació que ofereixen els amics italians no és “distracció”, ni tan sols “evasió”. És pura farmacopea. Només la necessitat de consumir estupefaents explica aquesta perversitat. Afirmaven els il·lustrats que l'alfabetització universal canviaria el món i el faria més lliure, més just i més feliç. Criatures. Accedir a la saviesa no vol dir ni entendre-la ni assumir-la. La quantitat de subproducte que es paeix no sembla preocupar ningú. A Madrid només es trenquen l'ànima per la influència atribuïda a TV3, que els és “un viver de separatistes”. Si ho fos, com s'entén que només l'engoleixi en dosis elevades un percentatge tan magre de la població? La independència, segons diuen ara les enquestes, supera el 45 per cent de motivats. Potser el “viver” són les altres. Potser són ells mateixos.