Opinió

La columna

Formentera

L'excés de cotxes ha fet més mal que una hipotètica invasió de meduses

Un diari madrileny amb massa fums comparava fa ben pocs dies la situació en què es troben aquest estiu Eivissa i Formentera. Sentenciava: “Antídoto de calma de Ibiza, Formentera ha mantenido su esencia a pesar de estar abarrotada de turistas y famosos.” Es mereix el premi gros de l'Associació de Periodistes cecs i sords! Ni s'ha adonat que al juliol l'excés de cotxes ha fet, a Formentera, més mal que una hipotètica invasió de meduses... menys irritants que els tals famosos, col·lectiu penós, vaca autàrquica que s'alimenta de la (mala) llet que fabrica. El contrapunt estimulant és la feina feta pel col·lectiu que treballa, amb el suport del Consell Insular de Formentera, a favor de la recuperació de la Memòria a les Pitiüses. Vaig començar, fa uns anys, amb la lectura del llibre de Santiago Colomar Formentera a l'època contemporània (1782-2007), resum modèlic que et fa rellegir l'illa, a la qual hem anat cada estiu des de fa 40 anys. Lector de tota la vida de Marià Villangómez i d'Antonio Colinas, admirador d'orfebres com Enric Majoral i família, ens havíem passat moltes hores xerrant amb el mític Gabrielet, el ceramista que subjugava les filles, aleshores petites, quan ens convidava, a la Mola, als arrossos que cuinava. D'entre les darreres descobertes, l'edició de tres curtmetratges: Aigua clara, La sal de Formentera, Formentera: base d'hidroavions (1936-1953), que afegim a la biblioteca de llibres de cuina eivissenca i de rondalles tradicionals, etcètera. La darrera eina de treball per aprendre alguna cosa més de les Illes ens arriba de Cornellà, on Paco Ruiz Acevedo és el cap de colla de la l'Associació per a la Memòria Històrica del Baix Llobregat, que ha publicat un monogràfic amb el títol genèric: Guerra i repressió franquista a les Illes Balears, on hi ha noms grans dels historiadors illencs que han investigat sobre el tema, des de David Ginard i Féron o Josep Massot i Muntaner, Joan F. López Casasnovas i una quinzena més. Entre els quals, Artur Parrón i Guasch, l'historiador dels exiliats de Balears i Pitiüses a Mèxic, que ens aporta dades precises sobre el tètric camp de concentració o colònia penitenciària de la Savina. Com que els famosos no s'hi dediquen gaire, tindreu temps d'estudiar in situ una història tan macabra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia