Formentera

Un diari madri­leny amb massa fums com­pa­rava fa ben pocs dies la situ­ació en què es tro­ben aquest estiu Eivissa i For­men­tera. Sen­ten­ci­ava: “Antídoto de calma de Ibiza, For­men­tera ha man­te­nido su esen­cia a pesar de estar abar­ro­tada de turis­tas y famo­sos.” Es mereix el premi gros de l'Asso­ci­ació de Peri­o­dis­tes cecs i sords! Ni s'ha ado­nat que al juliol l'excés de cot­xes ha fet, a For­men­tera, més mal que una hipotètica invasió de medu­ses... menys irri­tants que els tals famo­sos, col·lec­tiu penós, vaca autàrquica que s'ali­menta de la (mala) llet que fabrica. El con­tra­punt esti­mu­lant és la feina feta pel col·lec­tiu que tre­ba­lla, amb el suport del Con­sell Insu­lar de For­men­tera, a favor de la recu­pe­ració de la Memòria a les Pitiüses. Vaig començar, fa uns anys, amb la lec­tura del lli­bre de San­ti­ago Colo­mar For­men­tera a l'època con­tem­porània (1782-2007), resum modèlic que et fa relle­gir l'illa, a la qual hem anat cada estiu des de fa 40 anys. Lec­tor de tota la vida de Marià Villangómez i d'Anto­nio Coli­nas, admi­ra­dor d'orfe­bres com Enric Majo­ral i família, ens havíem pas­sat mol­tes hores xer­rant amb el mític Gabri­e­let, el cera­mista que sub­ju­gava les filles, ales­ho­res peti­tes, quan ens con­vi­dava, a la Mola, als arros­sos que cui­nava. D'entre les dar­re­res des­co­ber­tes, l'edició de tres curt­me­trat­ges: Aigua clara, La sal de For­men­tera, For­men­tera: base d'hidro­a­vi­ons (1936-1953), que afe­gim a la bibli­o­teca de lli­bres de cuina eivis­senca i de ron­da­lles tra­di­ci­o­nals, etcètera. La dar­rera eina de tre­ball per apren­dre alguna cosa més de les Illes ens arriba de Cor­nellà, on Paco Ruiz Ace­vedo és el cap de colla de la l'Asso­ci­ació per a la Memòria Històrica del Baix Llo­bre­gat, que ha publi­cat un monogràfic amb el títol genèric: Guerra i repressió fran­quista a les Illes Bale­ars, on hi ha noms grans dels his­to­ri­a­dors illencs que han inves­ti­gat sobre el tema, des de David Ginard i Féron o Josep Mas­sot i Mun­ta­ner, Joan F. López Casas­no­vas i una quin­zena més. Entre els quals, Artur Parrón i Guasch, l'his­to­ri­a­dor dels exi­li­ats de Bale­ars i Pitiüses a Mèxic, que ens aporta dades pre­ci­ses sobre el tètric camp de con­cen­tració o colònia peni­tenciària de la Savina. Com que els famo­sos no s'hi dedi­quen gaire, tin­dreu temps d'estu­diar in situ una història tan maca­bra.