Barcelona ‘pickpocketing'

Si pels volts de la plaça Francesc Macià de Barcelona uns turistes us demanen pel consolat britànic, adreceu-los a la planta tretzena de l'edifici del grup Godó. Els fareu un favor, perquè la numeració no és visible des de Diagonal i perquè segurament estan angoixats. Jugueu-vos-hi un pèsol que els han robat la cartera o la bossa, el mòbil, les targetes, la medicació… Tot i tothom és robable a Barcelona. Fa uns dies jo mateix vaig ser l'objectiu frustrat d'un robatori matusser a les escales mecàniques del metro, que és el gran centre d'operacions dels carteristes. Però et poden robar a qualsevol lloc i cada vegada amb més agressivitat. Són homes, dones, joves que actuen en grup de manera coordinada per distreure i atemorir. Se senten forts i impunes, si hem de creure la fama internacional que ha assolit el lladronici de carrer. M'expliquen un fet recent. Un avió procedent de Londres aterra a Barcelona i, en el moment d'alçar-se els passatgers per agafar les maletes, a un li prenen la cartera. A dins de l'avió, quan el finger encara no està acoblat a l'aparell. Arribar i moldre: ja ets a Barcelona, ja et roben. Pim-pam. Em diuen també que el possible autor del furt era un altre passatger jove, d'origen britànic, que va ser retingut per la tripulació. No en sé res més, però m'imagino que es tracta d'un pickpocket novell que ve a fer un màster a Barcelona, amb pràctiques incloses des del primer dia. L'home devia estar tan delerós d'estrenar-se que no va esperar ni a sortir de l'avió. És una de les atraccions d'aquest parc temàtic que és Barcelona, amb unes rutes ben definides: Gaudí, el modernisme, la Rambla, la Boqueria, la Barceloneta, el Camp Nou… I els camins que menen als consolats on fan cap els britànics, italians, holandesos, suecs, japonesos, russos, etcètera, plomats pels lladres. És el bonic, pintoresc i mundialment famós Barcelona pickpocketing.