Mans brutes

Què és Manos Limpias? Un sindicat, tal com proclamen? I si és això, exactament de quin sector? Qui representen? Quants afiliats té? Rep alguna subvenció pública? Qui paga totes les barbaritats legals que encadenen? És curiós –més que curiós, simptomàtic– que amb tanta premsa que es mou i es remou a Madrid en allò que diuen “investigació periodística” –eufemisme de la difusió de dossiers habitualment públics– ningú no hagi desvelat amb propietat totes aquestes incògnites. Només els mitjans de comunicació de Catalunya quan s'hi refereixen fan servir l'expressió “sindicat d'extrema dreta”. A fora, tot és llorer. Però caldria anar molt més enllà, perquè és insuportable humanament aguantar tanta bestiesa. Ahir el secretari general del sindicat o vés a saber què, Miguel Bernard, va presentar una denúncia contra Artur Mas, acusant-lo d'un “delicte continuat d'amenaces contra l'Estat”. Aquesta ocurrència no passaria de ser una excentricitat ultra més si el secretari general de Manos Limpias no l'hagués argumentada en públic. Perquè per al comandant d'aquesta tropa les actuacions de Mas són comparables “al colp d'Estat del 23-F i als atemptats de l'11-M”. La memòria de qualsevol demòcrata ha de quedar escarnida amb la primera comparació. La segona és encara més greu. La sensibilitat de tots els familiars de les víctimes dels atemptats de Madrid s'ha d'avalotar. La terra s'ha d'esvalotar. Els qui haurien de passar pel jutjat de guàrdia, com a denunciats, són aquests senyors de les mans brutes.