Vietnam

És curiós que els sec­tors que, després del 9-N, van insis­tir que calia tre­ba­llar per ampliar la base elec­to­ral de l'inde­pen­den­tisme hagin con­tribuït tant a con­ver­tir el sobi­ra­nisme en un movi­ment de caire endogàmic i infan­ti­lit­zat, cada vegada més pen­sat per rete­nir els con­vençuts. En les elec­ci­ons de 2012, els par­tits sobi­ra­nis­tes no van acon­se­guir superar el 50 per cent dels vots, tot i gua­nyar els debats elec­to­rals de car­rer. Em pre­gunto com s'ho farà Raül Romeva quan s'hagi de mesu­rar amb can­di­dats que li pas­sa­ran comp­tes pel govern de Mas i que explo­ta­ran tota la demagògia pos­si­ble sobre les ano­me­na­des polítiques soci­als. Per atraure votants nous, la llista del sí no en tindrà prou amb grans decla­ra­ci­ons soci­a­lit­zants i euro­peis­tes. La retòrica bonista va bé per evi­tar fer-se ene­mics. Però a l'hora de la veri­tat la gent vota poder i ningú no es pren seri­o­sa­ment els dis­cur­sos fets des de la por o des del mora­lisme vic­ti­mista. Si jo fos Romeva tre­ba­lla­ria un pro­grama de mesu­res con­cre­tes i atrac­ti­ves, de ràpida imple­men­tació, perquè la gent visu­a­litzés el nou país a curt ter­mini, més enllà de la inde­pendència. També tre­ba­lla­ria un relat ben cru sobre la repressió espa­nyola i la relació que té amb el fracàs del model autonòmic. Els can­di­dats uni­o­nis­tes no tenen gai­res idees gene­rals al cap. No les neces­si­ten perquè l'Estat ja els fa la feina. Jus­ta­ment per això, com­ba­tran l'inde­pen­den­tisme ins­ti­tu­ci­o­nal amb un dis­curs inci­siu, que es con­cen­trarà en els petits detalls i que mirarà de posar en evidència la poca volun­tat de poder que hi ha dar­rere les parau­les tan boni­ques que s'han dit fins ara. Mas ha impo­sat l'ambi­ent ple­bis­ci­tari a còpia de des­po­li­tit­zar l'inde­pen­den­tisme. Si no se'l torna a rear­mar ràpida­ment, l'uni­o­nisme apro­fi­tarà les elec­ci­ons per pre­pa­rar les gene­rals. Hauríem de con­ver­tir Cata­lu­nya en un Viet­nam pels espa­nyols. I de moment, no veig Lluís Llach gua­nyant-li un debat a l'Enric Millo a Girona, per exem­ple.