Opinió

opinió

La mort d'un poeta

A la matinada del 6 d'agost ha mort, als 84 anys, el poeta badaloní Joan Argenté, després d'una travessa dura, amb les facultats minvades, des de la mort ja fa un temps de la seva esposa. Va ser un poeta que va triomfar a la seva petita terra, la seva Badalona natal, que apreciava, omplia els espais de presentació de les seves obres i, fa temps, de les seves representacions teatrals. Deixeble d'una altra badalonina il·lustre, Maria Aurèlia Capmany, també va tenir el reconeixement literari català amb el premi Salvat Papasseit el 1959 i el Carles Riba el 1975. La major part del jurat del Salvat Papasseit ens inclinàvem a la poesia compromesa quan ens va sorgir la rara avis d'un registre nou, purament poètic, que ens va trencar els esquemes. El temps de tants dits, que era el nom del recull, es va endur el premi.

Vaig travar íntima amistat amb Joan Argenté: li vaig prologar el llibre Poema a la Mare Déu del Castell de Gallifa. Advocada de l'Ecologia, projecte fallit per a una cantata que havia de ser musicada per Leonard Balada, i també el de l'edició de la seva Obra poètica. Li havia epilogat, per no posar cap barrera entre poema i lector, el Seminocturn, semidiürn, que és el que va merèixer el Carles Riba. Cadascú té el seu poeta de capçalera, per a mi que admirava els mestres J.V. Foix i Salvador Espriu, als quals havia tractat, el poeta que en cada paraula em despertava un ressò íntim i una identificació conceptual fou en Joan Argenté.

He parlat i he escrit molt sobre aquest poeta, però per definir-lo m'acullo al que Albert Ibàñez ha dit en el blog de la ILC en què defineix la seva poesia com a “polièdrica i s'ha produït al marge dels corrents i les modes predominants al país, ha trobat la seva força en el poder i la capacitat de les paraules, i sempre ha tingut un punt d'excentricitat, en un intent de trobar l'equilibri que permet als humans de viure en un cert confort amb ells mateixos”. Ibàñez ha escenificat també en produccions i exposicions austeres però impecables, el món poètic d'Argenté i va coordinar el número 1 de la col·lecció Betúlia Joan Argenté. L'home i el personatge.

Versionador de les poesies de Jacques Brel i traductor de Jacques Prévert, gran recitador de bella veu, Argenté ha deixat un llegat que encara es pot trobar: un disc amb el seu recitat del Poema de l'Ecologia, en què el poeta que fa anys en el seu primer llibre deia “Avui/tarda diumenge setembre mal temps esperança” quasi conclou: “Portador de la mort/ no arribo a port ni a sort”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia