Patxi López

Panto­mima, esper­pent i ridícul són
les parau­les favo­ri­tes de la classe política espa­nyola per defi­nir la volun­tat de con­ver­tir en ple­bis­citàries les pro­pe­res elec­ci­ons del 27 de setem­bre. I com sem­pre, quan es tracta de deter­mi­nats assump­tes, la una­ni­mi­tat des de l'esquerra domes­ti­cada fins a la dreta cavernícola ha estat abso­luta. I aquest és el per­so­nal que, segons Iceta, a la pro­pera legis­la­tura farà pos­si­ble una modi­fi­cació de la sagrada Cons­ti­tució que defi­ni­ti­va­ment aco­modi els cata­lans dins d'una nova Espa­nya. I després, Miquel, serem feliços i men­ja­rem anis­sos.

Espe­ci­al­ment lamen­ta­ble ha estat la reacció d'aquells que, si tin­gues­sin un bri de ver­go­nya, s'hau­rien cosit la boca amb fil grui­xut. És el cas de l'actual secre­tari d'acció política i ciu­ta­da­nia del PSOE, Patxi López, que ha cri­dat als qua­tre vents allò tan suat que posar les urnes “divi­deix la soci­e­tat cata­lana” a més de “crear greus pro­ble­mes de con­vivència”. Per sort, aquesta vegada no ens ha tor­nat a repe­tir que el que passa ara a Cata­lu­nya és el mateix que pas­sava al País Basc en els anys de plom. Gràcies, noi!

He de reconèixer, però, que el Patxi sap del que parla. No deba­des, ell és un gran expert pel que fa a divi­si­ons de la soci­e­tat i cre­ació de pro­ble­mes de con­vivència. Mireu si en sap, que va arri­bar al càrrec de lehen­dakari amb els vots del PP. Mireu si en sap, que ho va fer en unes elec­ci­ons on no es va per­me­tre pre­sen­tar la que avui és la segona força al País Basc. Mireu si en sap, que el comu­ni­cat del final defi­ni­tiu de la violència d'ETA el va aga­far als Estats Units, amb cara de mus­sol i amb un nul interès per lide­rar un procés de pau que hau­ria aju­dat a crear ponts d'entesa entre els dife­rents sec­tors de la soci­e­tat basca. Sens dubte, aquest home es va doc­to­rar en l'espe­ci­a­li­tat de divi­si­ons i pro­ble­mes de con­vivència. I amb cum laude!