Home culte

Ha mort un bon amic que, a més, era un home culte en el sentit més alt i més ampli de l'expressió: Albert Traserra i Parareda. Era un home de ciències i de tecnologies; i alhora un home de lletres i d'humanitats. Era competent, doncs, en les dues cultures, a la manera dels savis del Renaixement, dels enciclopedistes de la Il·lustració i dels intel·lectuals del nostre Noucentisme. Apreciava tot el ventall dels coneixements, com proposava Snow fa mig segle en el seu manifest sobre les dues cultures, i com va potenciar a Catalunya el conseller Joan Guitart impulsant iniciatives per estendre la idea que la persona culta és la que tant aprecia la música, la història i l'art com la física, la biologia i la geologia. Albert Traserra era enginyer superior industrial i llicenciat en història. La malaltia va impedir que enllestís la tesi de doctorat en història de la ciència que li dirigia el catedràtic Antoni Malet, de la Universitat Pompeu Fabra. Traserra feia la recerca doctoral sobre els primers estudis de matemàtiques que oferia l'Acadèmia Militar d'enginyers a la Barcelona del segle XVIII. Va constatar que la gran figura del romanticisme musical català, el guitarrista i compositor Ferran Sors, havia estat alumne d'aquell centre després de formar-se a l'Escolania de Montserrat i a la banda del Regiment de Roses. A propòsit d'aquestes remarques, Traserra m'havia comentat l'estiu passat els vincles essencials entre música i matemàtiques en una de les nostres passejades pallareses entre Saurí i Bernui, amenitzades per la melodia natural de les aigües del Pamano. El nostre amic era un home culte en el sentit autèntic de la locució: conreava alhora sabers científics i sabers humanístics. No en tenia prou amb això. Anava més lluny encara. Fou un home culte, també en un sentit ètic: sabia molt de tot i per aquest motiu era discret, pacient, modest, educat i coherent amb les seves profundes conviccions espirituals. Era un home culte de veritat.