Bells

El cometa Swift-Tuttle fa milers d'anys que fa el mateix recor­re­gut, en òrbita al vol­tant del Sol. Està fet de gel i diòxid de car­boni, com molts humans, i en el seu pas­seig per la soli­tud i el silenci de l'espai ha topat amb tota mena de resi­dus sòlids que s'acu­mu­len en la seva massa gèlida, de la mateixa manera que els errors, les decep­ci­ons i la vida omplen d'arru­gues un ros­tre humà que, amb un som­riure, es trans­forma en un dels espec­ta­cles més bells i fas­ci­nants del cos­mos. Cada cop que s'apro­xima al sol, Swift-Tuttle també som­riu com saben fer-ho els come­tes de gel i diòxid de car­boni: trans­for­mant part del seu gel en partícules de gas que es des­pre­nen del cos i escam­pen partícules sòlides que res­ten a la intempèrie enmig de l'espai.

Aquests dies la Terra creua l'òrbita de Swift-Tuttle i topa amb les res­tes que el cometa ha dei­xat en el camí. El con­tacte amb l'escal­for de l'atmos­fera, com un petó enmig de l'espai, desfà les res­tes de Swift-Tuttle abans que arri­bin a la superfície, i ofe­rei­xen l'espec­ta­cle d'una pluja de llums que amb encert aquí ano­me­nem llàgri­mes de Sant Llo­renç i que aquesta nit es poden obser­var en la seva màxima ple­ni­tud.

Els dar­rers anys l'òrbita del boom econòmic dels anys dos mil ha dei­xat en aquest racó de pla­neta un munt de resi­dus que ara es pre­ci­pi­ten en la política euro­pea en la forma de noves pla­ta­for­mes i pro­ces­sos polítics que pot­ser s'esva­ei­xen a l'atmos­fera però que en alguns casos arri­ben a ocu­par alcal­dies i governs. En el cas català, a més, s'uneix a un llarg desig d'eman­ci­pació i sobi­ra­nia que ara està a punt d'arri­bar a la seva ple­ni­tud. Els errors i decep­ci­ons de l'auto­no­misme s'han trans­for­mat en molts cata­lans en un som­riure d'il·lusió còsmica que segu­ra­ment costa de veure en altres qua­drants de la galàxia política euro­pea. L'astro­no­mia a vega­des ofe­reix espec­ta­cles dig­nes de con­tem­plar.

Passi el que passi, la Terra con­ti­nuarà tra­ves­sant cada any l'òrbita de Swift-Tuttle. Els astrònoms diuen que l'any 4479 el pla­neta podria topar amb el cometa, si Swift-Tuttle encara no s'ha des­fet. Crec que no cal patir: els humans sabrem ges­ti­o­nar-ho: hau­rem acu­mu­lat més errors i decep­ci­ons, i això ens haurà fet més savis i més bells.