A la platja

S'han escrit pocs arti­cles seri­o­sos sobre les plat­ges. Arriba l'estiu i la gent del país pensa en la platja; és ine­vi­ta­ble, no s'hi pot fer més. Les auto­pis­tes i els aero­ports s'embus­sen de gen­tada ansi­osa, però tot acaba en una platja, fatal­ment, després de dotze hores de vol o de mitja horeta de metro. Les plat­ges són ter­ri­to­ris cap­ti­va­dors. Hi ha una poètica de la platja igual que hi ha una ètica empre­sa­rial o un codi de cir­cu­lació. Ens agra­den les plat­ges d'arena rossa com galeta picada i d'aigües amb colo­ret de licor de kiwi, asso­le­lla­des com dies de pri­ma­vera, però amb una calor de forn sense pie­tat. El nos­tre Medi­ter­rani ens regala ona­des cur­tes, que cusen una escuma fina, com un bro­dat o un far­balà de núvia esgar­ri­fada. Les ona­des fan un brun­zit de boques fent xer­ra­dissa, mor­mol de vídues o de sogres par­lant d'un mal dolent. A la platja s'hi veuen coses també espe­ci­als, molta carn estra­folària a lloure –i sense manies–, molta cor­re­dissa inútil, molt d'esta­bor­ni­ment i aquell humor propi de l'entorn, que fa que pas­sin les hores entre un cas­tell d'arena que s'enfonsa en sor­dina, i un diari (la maleïda política, el fut­bol, etcètera) que mig lle­gim amb els ulls petits, i aque­lla novel·la russa que ens vam pro­po­sar d'aca­bar per fi i que fatal­ment no ens deixa pas­sar de la pàgina cin­quanta. A la platja s'hi va a fer el manta, i a dei­xar-se hip­no­tit­zar per la gent que passa com en un somni estu­pe­fa­ent. Els esti­ue­jants pas­sen sota el sol que tot ho ros­teix, enfa­ri­nats de salo­bre i de pols de roques tan anti­gues com el món en hores vaga­ro­ses i sense substància. A tots el sol ens ha cuit el cer­vell una mica massa; hem pas­sat (de nens, homes i dones amb ofici i car­rera, casats i amb deu­tes) mol­tes hores sublims embru­tits a les plat­ges, però sense això no seríem el poble que som, ni sabríem arri­bar a la tar­dor i al ros­tit de Nadal sense morir-nos abans de pena. Els estius ens sal­ven perquè ens alli­be­ren de nosal­tres matei­xos. Simis al sol, etcètera.