Mentides i enganys

En relació a Catalunya, una bona part de la premsa espanyola aplica al peu de la lletra aquella màxima periodística què la realitat no els espatlli un bon titular. És admissible, i fins i tot normal, que les aspiracions catalanes creïn polèmiques i controvèrsies i que la premsa les assumeixi. El que ja no és admissible és substituir el debat sobre les diferents posicions directament per mentides, per estúpides manipulacions i esbombar tot tipus de falsedats per intentar que una part de la població se les acabi creient per allò d'un engany repetit mil vegades, etcètera. Els redactors, seguint les ordres pertinents, en molts diaris es limiten a embrutar la part del darrere dels anuncis amb titulars i columnes que no tenen res a veure amb la realitat més immediata. Mitjans que són capaços d'enviar corresponsals a la quinta forca per un esdeveniment esportiu i que pretenen transmetre una visió el més negativa possible dels seus veïns sense aixecar el cul de la cadira. Fa uns dies vaig rebre a Campdevànol la visita d'una amiga de Saragossa que pràcticament no havia estat mai al país. Vàrem visitar Matamala, Gombrèn, Montgrony, Ribes de Freser, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. Acostumada a viure en una ciutat, i a més de secà, quedava bocabadada davant l'esplendor que adquireix el Ripollès en aquesta temporada de l'any. Va poder adonar-se dels paisatges canviants en la boira, en el plugim, en algun xàfec d'estiu i en algun matí lluminós sense cap núvol. El temps va acompanyar. També l'encuriosia la quantitat d'estelades que hi ha en balcons, monuments, muntanyes i entrades a les poblacions. El que li va causar més sorpresa però, va ser la normalitat que va copsar pertot arreu i que contrastava amb les bajanades i mentides que circulen a la seva ciutat sobre la dolenteria, el genocidi, la xenofòbia i la islamització que ens atribueixen dia sí i dia també des de determinada premsa espanyola. Em va confessar que es va adonar que el procés català és molt més que una qüestió política i d'interessos, que per sobre hi ha la voluntat d'un poble que vol tenir el dret a triar el seu camí, amb totes les conseqüències, tant negatives com positives, que comporti. Una família del poble també em va explicar que en un recent viatge per Espanya en algun lloc van quedar parats que sent catalans sabessin tan bé el castellà. Fins aquest punt escampen l'engany.