Sous

Casu­a­li­tat o sen­zi­lla­ment que en ple agost els mit­jans de comu­ni­cació han de bus­car temes sota les pedres. Però després que fa pocs dies aquests diari publiqués la infor­mació sobre els nous sous d'alguns alcal­des, un altre mitjà deia que el Congrés des­tina cada dia 14.000 euros en des­plaçaments dels dipu­tats i un altre par­lava del que ano­me­nava exili dau­rat d'alguns exmi­nis­tres espa­nyols. I la con­clusió que es podia treure de tot ple­gat era que el tema del sous o altres tipus de des­pe­ses dels polítics és una assig­na­tura pen­dent. Per començar, en con­tra del que podria sem­blar, l'entrada en vigor de la llei de raci­o­na­lit­zació de l'admi­nis­tració local no ha pro­vo­cat grans can­vis en els sous dels alcal­des de les prin­ci­pals pobla­ci­ons giro­ni­nes. Aquesta llei esta­bleix uns topalls en funció dels habi­tants i és cert que alguns nous alcal­des han vist com el seu sou anava a la baixa com­pa­rat amb el del seu pre­de­ces­sor. Per exem­ple, l'ante­rior alcalde de Llo­ret de Mar tenia un sou brut de 72.500 euros anu­als, però l'actual en cobrarà 54.950, 50 menys del màxim de 55.000 que li per­met la llei. Les quan­ti­tats que esta­bleix aquesta llei pot gene­rar molt debat sobre si són o no cor­rec­tes. El que és clar és que mal­grat tot no se'n pot treure l'aigua clara perquè, al marge del que marca la llei, cadascú fa una mica el que vol en funció de la dedi­cació i altres aspec­tes poc clars. Tan poc clars com les des­pe­ses dels dipu­tats al Congrés. Després de l'escàndol pels viat­ges a les Canàries de l'expre­si­dent d'Extre­ma­dura, el Congrés va deci­dir que publi­ca­ria les des­pe­ses dels des­plaçaments. I sem­bla que ho ha fet i que pugen a 1.200 euros de mit­jana al mes per dipu­tat. Fins aquí, tot clar. El pro­blema és que no es fan públics ni el nom, ni els tra­jec­tes, ni els motius, ni res de res. O sigui que con­ti­nuem sense saber si, com pas­sava amb Monago, paguem els des­plaçaments dels dipu­tats per anar a veure la pare­lla. Per arro­do­nir-ho, només fal­tava conèixer les remu­ne­ra­ci­ons d'alguns exmi­nis­tres a qui es pot ben dir que els ha tocat la lote­ria quan han dei­xat el govern i els han nome­nat per càrrecs inter­na­ci­o­nals amb fun­ci­ons poc clares. Com en el cas dels alcal­des o dipu­tats, podríem començar a dis­cu­tir si cobren poc, si cobren massa... Però, com a mínim, alguns sous fan mal d'ulls. I més quan es tracta de càrrecs cre­ats a mida, com passa sovint.