Ombres d'estiu
Tots els adults tenen secrets
“Vostès no tenen idea de quants personatges truquen a la meva porta i vénen a veure'm cada dia; i són absolutament necessaris per a la meva existència”, va escriure Patricia Highsmith en un llibre que, segons el títol, explica “Com s'escriu una novel·la d'intriga”. Ho he trobat citat en una voluminosa biografia de l'escriptora escrita per Joan Schenkar (publicada en castellà per Circe) que llegeixo després d'haver devorat L'enginyós senyor Ripley. Que pertorbadora és Highsmith. Fins i tot amb una novel·la romàntica com Carol, en què l'enamorada Therese té desigs suïcides en moments de felicitat. La idea de la biògrafa és que els relats són pertorbadors perquè l'escriptora ho era. Tant com Tom Ripley, però amb la fortuna per a la humanitat (i per a ella mateixa) que, tot i que també era capaç de torturar les seves amants, canalitzava els seus impulsos tèrbols a través de l'escriptura. La idea també és que l'impostor Ripley, homosexual reprimit que mata i suplanta el desitjat Dickie Greenlaf, es desdobla com ho feia Patricia Highsmith a través dels seus personatges, en alguns casos àlter egos en els quals hi projectaria el sentiment de ser una òrfena amb pares, la temptació de viure en perill, la pulsió destructiva, la por de la traïció, el cinisme, el desig de ser un altre. No sé fins a quin punt Joan Schenkar n'abusa, de les claus autobiogràfiques, per explicar la narrativa de Highsmith, però crec que apunta alguna cosa pròpia de l'escriptura, que és desdoblament i en certa manera una forma de falsificació i d'impostura.
La biògrafa també treballa la idea que, de fet, a Highsmith l'interessava més el seu teatre interior, amb els seus personatges, que el món “real”. Per això, la frase, inquietant i alhora estranyament alliberadora, que encapçala aquest article. Hi ha una intuïció brillant en aquesta biografia: l'arribista Ripley revela el costat fosc del Somni Americà. I també ho és que la narrativa de Highsmith desenvolupi una frase de Carol (Aird), “Tots els adults tenen secrets”, que no és aliena a l'escriptora i, potser, a cap de nosaltres.
