El ministre i els tuits

Passades les deu del matí la centraleta del numero 6 del passeig de la Castellana bullia de trucades mentre centenars de persones feien cua a ple sol esperant a ser atesos pel desbordat servei d'informació. Tots volien el mateix: ser rebuts pel ministre de l'Interior per exposar-los que havien estat objecte de tuits amenaçadors. “Quants tuits vexatoris haig de rebre per mantenir una reunió amb el ministre?”, es preguntava una jove. Fernández Díaz va explicar en seu parlamentària que en la reunió que va mantenir al despatx amb Rato només van parlar de la seguretat de l'expresident de Bankia i la seva família. Segons va explicar, se senten amenaçats, i va posar com a exemple els més de 400 tuits comptabilitzats a la xarxa contra l'expresident de Bankia. Doncs bé, si és a causa d'aquestes amenaces que el ministre va rebre el ciutadà Rato, se li gira molta feina, perquè d'amenaçats a les xarxes, n'hi ha molts. Vaja, que la majoria de catalans hauríem de demanar audiència amb el responsable de les forces de seguretat de l'Estat espanyol per traslladar-li la nostra preocupació pels milers i milers de piulades amenaçadores que circulen a la xarxa. Que d'exemples n'hi ha per parar un tren, com també n'hi ha en sentit contrari, no ho oblidem. Recordem al ministre les piulades amb motiu de l'accident de Germanwings, del 9-N o de la final de la copa del Rei, en què van rebre catalans i bascos a parts iguals.

El ministre, com era d'esperar, no va convèncer la parròquia. Tots tenim a la retina les imatges del senyor Rato en les seves segur que ben merescudes vacances, navegant en un iot per les illes. I de preocupat per la seva seguretat, la veritat, no se li veia. La trobada al despatx ministerial fa més tuf a “qué hay de lo mío” que d'altra cosa, per molt que Fernández Díaz s'entesti a dir el contrari. Perquè el que realment preocupa a Rato són les investigacions judicials.