Mite Conill

Tal dia com ahir de fa cinquanta-tres anys, el 19 d'agost de 1962, va esclatar a Sant Sebastià una càrrega explosiva destinada a Franco. L'atemptat –frustrat, és clar– l'havia coordinat un jove anarquista català, Jordi Conill Vall, àlies “Camarada Bonet”, qui comptava amb el suport logístic d'ETA. Fou condemnat a mort. El cardenal Montini, futur papa Pau VI, fou una de les personalitats que demanaren clemència. Va passar nou anys i escaig a la presó. En sortir va ingressar al PSUC, i amb aquest partit va sortir regidor per Barcelona en les dues primeres legislatures municipals democràtiques. Fou vicepresident de la Diputació de Barcelona, primer amb Josep Tarradellas i després amb el socialista Francesc Martí Jusmet. La seva darrera ocupació fou de tècnic de l'Ajuntament en l'àrea dirigida per Joan Torres, també socialista. Jordi Conill va morir d'un infart de miocardi als 60 anys, el 1998.

He fet aquesta síntesi del cas a partir de la lectura del llibre que Antoni Batista ha publicat enguany amb el títol Matar a Franco. Los atentados contra el dictador, editat per Debate. El periodista Toni Batista ha enllestit un treball excel·lent en la recerca de documentació i testimonis, i en una narració fluïda, enginyosa, i amb certes notes d'ironia a la manera de la gran crònica de sensibilitat anglosaxona. Tal com deia Jordi Solé Tura, el jove Conill va saltar a la fama, clandestina, molt intensa en els passadissos, vestíbuls, claustres i bars universitaris dels anys seixanta. Aquella fama s'esvaí a mesura que avançaren els anys de normalització institucional democràtica. El cas Conill entrà sense fer soroll en l'univers mitològic o en l'imaginari residual on descansen altres actors inquietants de la història com el Mateu Morral dels dos atemptats, també frustrats, contra Alfons XIII, o el Ramon Mercader de l'atemptat, consumat, contra Trotski. Amb aquesta obra, d'acurada reconstrucció d'un cas complex, Batista ha baixat el mite Conill des de la nebulosa dels misteris de la política, empeltada d'intriga policíaca i de relats d'espionatge, cap als ulls del lector d'avui.