Matarranya en negre

La novel·la, negra i gairebé sempre criminal, guiarà els que vindran després per saber què passava, de veritat, al nostre país... més enllà dels retrats àulics o de les notes de societat de les revistes de famoses/famosos i dels portaveus dels partits polítics, quan distorsionen seny i rauxa, per evitar que se sàpiga què passa i qui és qui. Per sort, la novel·la negra ens suggereix noves peregrinacions. I en ple agost d'aquest 2015, ens porta cap a la comarca del riu Matarranya... que vaig tenir la sort de descobrir i de visitar sovint perquè veïns cornellanencs eren descendents d'Arnes i dels seus entorns: Lledó, Cretes, Horta (amb hac o sense) de Sant Joan, Beseit, Calaceit, Monroyo, Peñarroya de Tastavins i, com a capital de tot aquell espai, Vall-de-roures, amb castell-església-ajuntament i riu, el Matarranya, antics i diferents. (Les noies de casa van descobrir, en aquells viatges freqüents, què era una muntanya a l'abast i què volia dir banyar-se en rius de veritat).

Una raó més per estar enamorat de l'espai, entre Catalunya i l'Aragó: Fòrnols, on el 1791 havia nascut Braulio Foz, autor d'un llibre del tot indispensable, ni que sigui per als enverinats pel virus de la lectura: La vida de Pedro Saputo, de 1844, i que vàrem editar –per indicació del lector més savi entre els lectors savis, el morellà Sergi Beser– a la nostra editorial. Jo el proposaria com a preparació per als nous i futurs lectors del Quixot. I l'imposaria als que engeguen, com si fossin rots maleducats, consells idiotes sobre l'intent de conquerir savieses postisses.

Als que seran a tocar del Matarranya els dies que vénen, ¿els puc recomanar l'oli que hi trobaran, la passejada tranquil·la (i costeruda) pel patrimoni arquitectònic de Vall-de-roures, l'excursió, si gosen, fins a la Sénia pel port de Beseit, la pujada fins a la penya Aznar (ep!, en el bon sentit de la paraula, que el topònim fa referència al comte Aznar Galindo, fundador del Comtat d'Aragó), abans de capbussar-se en la lectura dels llibres que seran com la nova, i terapèutica, bíblia negra? Moltes i molts s'enamoraran a més de les persones sàvies que prendran part en aquest tec literari... tan allunyades de les figures femenines que Pedro Saputo (o sigui: el Savi) defineix, quan parla de les patums balderes: “Vanas, cantoneras, puercas, rezongueras, noveleras, picudas, chismosas y murmuradoras.”