Rajola blanca

El planeta està a punt d'acabar enrajolat. Rajoles blanques, ceràmiques, encavalcades, com del metro de Nova York. Són arreu. S'escampen com el mosquit tigre o el cargol poma. Com una plaga que ocupa les parets de gelateries, restaurants, botigues de tota mena. Amb aquest toc retro, déco, vintage. Ho veus a la Barcelona turística i a la domèstica, i a la Catalunya turística i real. La renovació de locals passa per enderrocar els envans vells i aixecar-ne de nous però amb una aparença antiga. Buscant l'essència, l'autenticitat que acabem d'enderrocar. Es veu en aquests lloguers de renda antiga que ara han deixat pas a franquícies comercials. Rajola blanca i parets escatades, deixades a mitges. I per què hi aposten tots els interioristes del món, o si més no del món occidental? És l'hàbitat natural de hipsters i assimilats? És l'espai que ens fa viatjar al passat? Ens fa tornar a la infantesa, que generalment és un temps que fa de bon recordar quan la vida encara no s'ha torçat del tot? I si viatgem a la infantesa ens instal·lem en una zona plaent, còmoda, i això ens fa beure cafès com esperitats, menjar gelats a la desesperada i comprar objectes, llibres, souvenirs? La rajola blanca és el pa amb vi i sucre dels berenars, és la síndria de les fruites estiuenques? Tots els interioristes reciten J.V. Foix? Han fet la síntesi d'enamorament i exaltació de nou i vell? Tranquils, no tots. La globalització encara té excepcions. Potser passejarem pel centre d'Amsterdam, Barcelona, París, Reus o Girona i acabarem topant amb les mateixes botigues, però encara hi ha marge per a la singularitat. El pèndol de l'interiorisme també té el sector Rei de la Gamba i les fotos de calamarsets, musclos i seitons amb vinagre omplen les façanes de tota una altra gamma de restaurants i botigues de color i lluïssor, com si el record que volguessin provocar fos tot un altre. Per desgràcia també hi ha molta gent que ha tingut una infància turmentada i la rajola blanca no els diu res.