‘Complerta'

El referent més estès de l'expressió “la nació completa” el tenim en el poeta Pere Quart (nom de guerra del sabadellenc Joan Oliver). De l'estrofa final del poema Corrandes de l'exili, els dos versos que tanquen fan: “I una pàtria tan petita / que la somio completa.” Com veiem, Pere Quart no usa textualment “nació”, sinó “pàtria”, potser per raons més estrictament literàries (mètriques) o potser per raons més estrictament ideològiques (semàntiques). O potser per influència del poeta farnesenc Salvador Espriu, que tanca el poema Assaig de càntic en el temple amb els versos: “i estimo a més amb un / desesperat dolor / aquesta meva pobra, / bruta, trista, dissortada pàtria”. De fet, quan posteriorment Pere Quart replica el poema d'Espriu amb el poema Assaig de plagi a la taverna, tanca amb aquests versos: “i estimo a més amb un / irrevocable amor / aquesta meva –i nostra– / bastant neta, envejada, bonica pàtria”.

Deixant de banda que “pàtria” i “nació” són dues paraules diferents i, en conseqüència, no tenen el mateix significat exacte, és cert que funcionen com a sinònims en alguns casos. Per això, a mi em sembla que el referent més estès de l'expressió “la nació completa” és aquesta “pàtria” que Pere Quart “somia completa”. Després, va venir el cantautor gironí Lluís Llach, que, havent musicat el poema Corrandes de l'exili i havent-lo cantat a bastament, ha aconseguit mantenir viu el fil roig de la metàfora (la pàtria nació completa són els Països Catalans, un concepte en perill d'extinció en l'imaginari col·lectiu modern). I encara després de Llach hem tingut la sort de disposar de la veu poderosa de la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz, que ha versionat el poema cançó de Pere Quart-Llach i ha afegit un granet de sorra al manteniment de la maniobra.

Al primer polític que li vaig sentir esmentar l'expressió “la nació completa” en un acte institucional va ser al cambrilenc Josep-Lluís Carod-Rovira, l'any 1994 a la Universitat Catalana d'Estiu. I a l'últim, abans-d'ahir, també a l'UCE, al poblatà Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Concretament va dir: “la nació complerta”. La intenció és el que compta.