Arguments intel·ligents

El vesper anticatalanista s'ha alterat al País Valencià. El PP ha perdut el poder i toca vetllar armes. Els anticatalanistes valencians són els de sempre: escriuen la majoria dels seus comentaris a les xarxes socials en castellà –perquè són “bilingües–, no es preocupen mai per l'hegemonia d'aquesta llengua –per què, si és la d'ells?– i tenen un geni tan curt com la cua d'un conill. Agre. Practiquen la intransigència més aspra i al carrer, quan s'ajunten, fan por. De vegades o més aviat sovint coincideixen en l'estratègia i l'algarada amb els grups d'extrema dreta espanyola. L'anticatalanisme dorm quan la dreta mana. El seu “valencianisme” és de fira i de rifa. La majoria parlen als fills en castellà, o parlen castellà a tothom, i els qui parlen valencià ho fan amb les gallines, que, com que són de poble, els entenen. El “valencià” –el seu valencià–, a més, no s'escriu, i si s'escriu, no l'escriuen mai en un rètol, no sigui que s'assembli al català. Ara tornen. I el govern de Ximo Puig recula. Per què? Per què s'espanta? Corren en desbandada quan els acusen de “traïdors”. Volen arguments per no amagar-se i amargar-se? Ací en tenen un: els qui més els acusen de “catalanistes” van destrossar el sistema financer valencià. Ara la CAM és del Banc Sabadell i el Banc de València és de La Caixa. Qui és el “catalanista”? Si fossin tan valencians, no els haurien dilapidat i encara menys els haurien deixat en mans de l'oro catalán. La millor defensa és un bon atac. I més si és veritat.