Opinió

La resistència d'Esquirol

L'assaig de Josep Maria Esquirol tindrà un llarg recorregut perquè intenta omplir el buit insuportable del món hiperactiu i hiperinformat

Quan un autor observa la rea­li­tat des de l'altura ens des­co­breix un món que els que ens movem a ras de terra no sabem veure. La con­creció s'observa millor des de la distància, els detalls es mos­tren amb més clare­dat, es tria el gra de la palla amb una mirada pene­trant que ho fa tot més ente­ne­dor.

Josep Maria Esqui­rol ens aporta sere­nor en un món esve­rat per l'actu­a­li­tat rabi­osa, pel dis­curs com­pul­siu, per una massa crítica d'infor­mació que ens allu­nya de la com­prensió de la rea­li­tat i ali­menta un món de fan­ta­sies. Reclama la urgència de recu­pe­rar la vocació de pen­sar. La Resistència íntima: assaig d'una filo­so­fia de la pro­xi­mi­tat (Qua­derns Crema) és una reflexió que trenca el política­ment cor­recte i gosa ofe­rir una mirada metafísica, modesta i alhora ente­ne­dora, sobre els rep­tes de la moder­ni­tat política, econòmica i tec­nològica.

És simp­tomàtic que un lli­bre de filo­so­fia en el qual sovint es tro­ben i dia­lo­guen Han­nah Arendt, Hei­deg­ger, Nietz­sche, Lévinas, Hus­serl, Jünger, Witt­gens­tein, els clàssics grecs i cris­ti­ans hagi estat un dels èxits edi­to­ri­als de l'estiu. Esqui­rol ens parla de la pro­xi­mi­tat, d'allò que George Stei­ner deia que “Déu està en els detalls”, de les coses ordinàries que són tan grans com les extra­or­dinàries. Pre­gun­tem-nos, sug­ge­reix, “d'on ve que s'hagi con­si­de­rat massa vega­des la vida quo­ti­di­ana com a vida de segon ordre. Un dels fac­tors és, de segur, l'embat romàntic, amb la seva exal­tació de la vida excep­ci­o­nal, en la forma o en la inten­si­tat”.

En aquest assaig curt però molt ela­bo­rat i pen­sat es fa un elogi de la dig­ni­tat de la vida sen­zi­lla de les per­so­nes que no cal que esti­guin envol­ta­des per la fama, la noto­ri­e­tat, l'heroïcitat, l'honor o la riquesa. S'hau­ria de tor­nar a la nor­ma­li­tat de fer grans les coses menu­des perquè estan asso­ci­a­des a les acti­tuds de per­so­nes que actuen des de la pro­xi­mi­tat, sense altre objec­tiu que fer les coses ben fetes. Si es recu­pera la quo­ti­di­a­ni­tat, el dia a dia, s'entra en l'uni­vers més imme­diat en el qual s'hi tro­ben sem­pre els altres.

Esqui­rol no s'entreté en la fulla­raca de la infor­mació i de l'actu­a­li­tat can­vi­ant d'hora en hora o de minut a minut. S'endinsa en els cor­rents de fons que estan can­vi­ant la per­cepció que es té de les coses i del món a causa de les noves for­mes de vida de la moder­ni­tat. Par­teix de la lògica aris­totèlica per dis­cu­tir amb els grans filòsofs del segle pas­sat. Els dóna la raó i els la treu quan així ho pensa. “La veri­tat és la veri­tat de cada cosa, i de cada cosa al seu temps, i del pre­sent que se'ns dóna i se'n va.”

Treu el feno­men de la malal­tia que con­viu amb un món apa­rent­ment feliç i sense pro­ble­mes. Recorda la filan­tropa vic­to­ri­ana Flo­rence Nigh­tin­gale, que es dedicà al ser­vei dels altres des­in­te­res­sa­da­ment. La pro­fessió de metge o d'infer­mera, met­gessa o infer­mer, és noble per par­tida doble, “perquè només el ser­vei a les per­so­nes més dèbils du la pau, i perquè posa en relleu allò que la cul­tura con­tem­porània –sense haver sabut pair gaire bé el dis­curs il·lus­trat sobre l'auto­no­mia– ha deses­ti­mat massa ràpida­ment, la dependència mútua”. La malal­tia, ho sabem tots, ens recorda el destí mor­tal.

La for­ta­lesa, la paciència i la resistència són una mateixa cosa, ens diu Esqui­rol. Saber resis­tir, saber aguan­tar, saber pro­te­gir la pròpia inti­mi­tat és impor­tant per no per­dre la per­so­na­li­tat. No cedir al dog­ma­tisme de l'actu­a­li­tat. En aquest punt, Esqui­rol és categòric: “La veri­ta­ble resistència a l'actu­a­li­tat con­sis­teix a no cedir al dog­ma­tisme. No n'hi ha d'altra. De vega­des serà pública i es farà vis­tosa, i de vega­des, dis­creta i silen­ci­osa.” Quants avan­tat­ges té el silenci d'una per­sona que pensa i que, si cal, diu el que ha pen­sat amb total inhi­bició, sense pors i sense témer el que diran. No estal­via la crítica als setciències o als mig-ente­sos, “supo­sats espe­ci­a­lis­tes en tota mena de sabers, que són els que per­tor­ben el món”. Tots els ter­tu­li­ans par­len massa quan cal­dria que calles­sin més.

L'assaig de Josep Maria Esqui­rol tindrà un llarg recor­re­gut perquè intenta omplir el buit insu­por­ta­ble del món hiperac­tiu i hiperin­for­mat en el qual ens movem cen­te­nars de mili­ons de per­so­nes arreu del món. És categòric a l'hora de rein­ven­tar la mirada sobre les veri­tats mediàtiques fugis­se­res. Hi ha vida enllà de l'actu­a­li­tat, “més ben dit, només hi ha vida enllà de l'actu­a­li­tat”. Vida, lli­ber­tat i pen­sa­ment es donen late­ral­ment.

Esqui­rol con­vida a pen­sar per com­ba­tre el mur­muri i la demagògia que són el verí de tota comu­ni­tat. És un lli­bre que resis­tirà el pas del temps i goso dir que les seves refle­xi­ons seran un refe­rent per a gene­ra­ci­ons futu­res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.