Per què és important que decidim el futur

Som en un moment singular, excepcional. Som davant d'una cruïlla en la qual hem de decidir el futur del nostre país, és a dir: el futur de set milions i mig de persones, amb drets i deures. Els moments especials ho són perquè no són reversibles. I el 27 de setembre és un d'aquests dies que no són reversibles. El que farem i el que decidirem no és igual a allò que podríem fer i tornar a decidir en qualsevol altra elecció. És un “dia cruïlla”, en què decidim si obrim un camí que doni sortida a la situació encallada on som o si, pel contrari, ens rendim i anem marxa enrere.

Podrem donar resposta per fi a l'ús dels recursos que entre tots generem, i decidir junts com els distribuïm, com treballem plegats per la cohesió i la defensa de la dignitat. Si no fem el pas endavant, uns altres decidiran per nosaltres, perquè les decisions hi són, el que canvia és qui les pren.

Són les raons que entén la raó. Hi ha unes raons per les quals es fa imprescindible decidir sobre els propis recursos: la prosperitat econòmica i el benestar social. Ens interessa decidir junts què en fem de la riquesa que creem perquè sense aquesta decisió no hi ha progrés econòmic ni benestar social.

Ara no es tracta de discutir si és més urgent l'autovia a la Val d'Aran o la que ha d'unir Lleida amb Tarragona i el seu port, per exemple. Ambdues ens són imprescindibles i sí que són decisions importants. Però som en una fase prèvia. Hem de decidir si som capaços de prendre decisions. Hem de decidir si som un subjecte polític, si tenim les eines que ens fan falta per fer “política” de debò, si som un país amb capacitat, és a dir, amb sobirania.

El 27 de setembre decidim sobre la capacitat de debatre les necessitats, sobre la capacitat de debatre quina és la prioritat. Per això, el que està en joc el 27 no és aquesta infraestructura o aquella altra, aquest recurs o aquell servei, sinó la capacitat de decidir. Això és el que guanyem si diem que sí. Si guanya el no, farem molts passos enrere, continuarà la regressió de competències, continuarà l'atac constant i fatigós contra la nostra cultura, continuarà i augmentarà aquest to d'amenaces i insults que resulta humiliant i que ja s'ha fet insuportable.

El 27 de setembre dóna continuïtat al 9 de novembre i en aquest punt també cal tenir presents les raons que només el cor entén. Catalunya no pot continuar essent moneda de canvi a la política espanyola perquè el valor d'aquesta moneda el determina la conjuntura i l'interès dels agents polítics espanyols.

La dignitat és el valor d'un ser en si mateix. Aquest valor no ve determinat pel mercat, sinó que li és propi. La dignitat de Catalunya no es compra ni es ven. No pot ser que depengui de la cotització de l'anticatalanisme en el mercat electoral espanyol. No pot ser que la llengua catalana o la personalitat nacional siguin més o menys valorades en funció de la necessitat d'escarni que necessiti el govern espanyol de torn.

La dignitat i la democràcia són béns valuosos per ells mateixos, al marge que algú li convingui o no. Per tant, el 27 de setembre també ens hi juguem les raons del cor, la dignitat, tan important com la prosperitat i el benestar. Un país ric i amb benestar sense dignitat no mereix cap reconeixement internacional.

El 27 de setembre, el procés que fem junts ha de guanyar la força per dialogar i negociar amb el govern d'Espanya i amb Europa. Per això és un moment crucial.

Fa segles que necessitem trobar el rumb del país. I fa cinc anys que demanem que se'ns escolti. Només hem rebut respostes negatives i ara els mateixos que ens ho han negat tot anuncien que sabran trobar la solució. Però ja no caurem mai més en el parany amb què ens volen seduir falsament.

Ara tenim una oportunitat molt bona, extraordinària, tal vegada única, perquè el clam d'un gruix molt important de la societat catalana sigui interpretat de manera incontestable. Ara podem aconseguir el “mandat democràtic” que Europa ens reclama. I depèn de tothom que l'enfortim. Sabem que només ho farem si ho fem junts, això ja ho hem après. Els partits polítics i les entitats sobiranistes han arribat a un acord. Ara és imprescindible que aquest acord tingui la majoria necessària per ser efectiu. I és sobre això que votarem. I estic segur que es repetirà la majoria del 9-N i que junts farem guanyar el sí.