La Salut

En els últims contraforts muntanyencs al sud de la Garrotxa, i confrontant amb Osona i la Selva, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Salut, a una alçada de 1.100 metres, dominant un panorama excepcional que resulta una autèntica lliçó de geografia aplicada. Als peus del santuari, allà baix, Sant Feliu de Pallerols apareix com un poble de pessebre perdut entre serralades que es van desplegant fins arribar al Pení sobre Roses a la llunyania del davant, l'altiu Pirineu a l'esquerra i les Gavarres com a teló de fons a la dreta.

La tradició diu que a mitjan segle disset, quan nombroses tempestes assolaven la vall d'Hostoles, un pagès del Mas Carbonés col·locà una imatge de la Mare de Déu sota una balma en el paratge conegut com les Roques del Claperol, en la cruïlla del camí ral d'Amer a Vic i de Sant Feliu a Rupit. En el lloc hi havia una font d'aigües que es creien curatives, i d'aquí prengué nom el futur santuari: Mare de Déu de la Font de la Salut.

Durant la guerra del Francès l'incipient santuari patí greus destruccions, però el mateix segle dinou s'anà consolidant a poc a poc com a centre de pelegrinatge. S'hi feren habitacions per acollir fidels, s'engrandí l'església i es construí la façana d'estil neoclàssic. Tot anà millorant i creixent, es van construir porxos, galeries i miradors, es condicionà l'espai exterior, arribà l'aigua i l'electricitat, s'asfaltà la carretera d'accés, s'hi instal·là el telèfon, etc.

Vet aquí, però, que l'any 1984 es tanca l'hostatgeria i només queda obert el temple on amb prou feines s'hi celebra els diumenges. Els santfeliuencs ens sentírem greument decebuts: passaven mesos i ràpidament les bardisses ho anaven envaint tot, tot restava tancat, mut, aclofat, abandonat. I vet aquí altra vegada encara que el 1992 s'iniciava una rehabilitació amb el treball voluntariós de molts vilatans, i l'indret tornava a recuperar la bufera de temps passats, ara amb un nou segell turístic de qualitat. Per un cúmul de diverses circumstàncies, però, l'hostatgeria anà perdent pistonada fins que fa ben poc (uns mesos) tot ha renascut i ara veiem el restaurant ple els caps de setmana, hi ha un gran professional al capdavant amb un bon equip de cuiners i cambrers, i la Salut ha recuperat l'antiga esplendor. Només desitgem, tots els que estimem el santuari, que la cosa duri així, perquè la línia encetada creiem que és la bona. La millor, vaja.