Ultracoses

Heu sen­tit par­lar del non plus ultra i de la ultra­dreta cas­posa. Heu fli­pat amb l'Ultra­man i us heu per­dut per la secció d'ultra­ma­rins del súper. Heu calçat les espor­ti­ves ultraràpides (les Ultra Rap­tor) i, on vas a parar, heu fet l'ultra­trail d'ultra­fons de la Cer­da­nya. Per créixer encara més, accep­teu un guiatge lite­rari a ultrança: lle­giu El crit de les ultra­co­ses, novel·la escrita pel guio­nista i publi­cista David (Calla­han) Ruiz. Us can­viarà la vida. L'autor de la sèrie web Sca­lletti: Girona Con­nec­tion vol que, d'entrada, us costi mirar la tele­visió com fèieu fins ara. Un dels mèrits del lli­bre és des­per­tar el sen­tit crític, prémer el mode on del vos­tre gar­bell cul­tu­ral. Sane­jar-vos. Sal­var-vos. Saber ser selec­tiu i pujar el llistó és no mamar el que se't dóna només perquè se't dóna mas­te­gat. David Ruiz edi­fica una trama policíaca i l'esquitxa d'humor sur­re­a­lista marca de la casa.

Seguim Raül Costa, un detec­tiu dels Mos­sos d'Esqua­dra addicte a la beguda, l'anti­he­roi, el loser irònic que inves­tiga un fets fantàstics ambi­en­tats a Girona. Aquí és on Ruiz enca­de­lla una segona trama, la que li ha val­gut una menció espe­cial del jurat del Premi UPC a obres de ciència-ficció. Una cor­rua de morts que no ho són: les vícti­mes cauen en coma després de mirar la tele­visió i de ser abduïts per ultra­co­ses.

David Ruiz és talentós. Escriu amb la poètica cine­ma­togràfica dels curt­me­trat­ges, feta de llen­guatge piru­eta amb estil plàstic, prompte, fresc i pel·licu­lero en tots els sen­tits. Recrea tòpics i els tra­buca, recrea lec­tu­res mar­ci­a­nes i les rein­venta, crea una dre­cera que sub­ver­teix l'expec­ta­tiva i fa un tri­but a la cul­tura, pròpia i com­par­ti­ble. La teo­ria científica que batega en el lli­bre ens fa dub­tar de la broma. La fan­ta­sia pot­ser no ho és tant i ens hem ben fotut de peus a la galleda: és l'ali­e­nació la malal­tia del segle XXI? Estem abduïts? Enter­rem una vegada per totes el con­for­misme? Va, sí, fem-ho.