Morera Falcó

Un 6 d'agost de 1936 era executat, pels franquistes, a la serra del Guadarrama, el president del Barça Josep Sunyol i Garriga. L'equip de les eufòries d'avui crec que té l'obligació de recordar aquesta pàgina tan bèstia de la seva història. Si és, i ho és, més que un club també ha d'esmolar la seva memòria col·lectiva. I és per això que torno a demanar que els actuals dirigents dediquin una gran exposició –de materials d'hemeroteca en tindran a cabassos– al periodista Josep Morera i Falcó, que va morir el 1994, als 75 anys. Per què? Perquè va ser un president del Barça qui el va foragitar d'una feina excel·lent, pel que fa als seus escrits i pel que fa a les seves fotos, d'una de les seccions pioneres del periodisme del futbol. Cada dimarts –els dilluns l'hegemonia era de La Hoja del Lunes– El Correo Catalán publicava la secció: Bajo la piel del Estadio, de Morera Falcó. Crec que va ser Josep Cruañas que va escriure allò de: “Morera Falcó, la millor simbiosi de text i foto.” Recapitulem: J.L. Núñez, que l'any passat era un dels empresonats barcelonins de luxe, va ser president del Barça durant 22 anys. Va guanyar unes eleccions contra Ferran Ariño i Nicolau Casaus. Morera Falcó va publicar un llibre que denunciava les malifetes i les maniobres en el procés electoral del constructor Núñez, amb el títol: Un Barça triomfant? Antologia d'una incongruència, l'any 1988, amb pròleg del “fan del Barça” Manuel Vázquez Montalbán. La coberta era una caricatura del petit Núñez disfressat de Neró, o de qualsevol altre dictador de catàleg. Doncs bé: el llibre va desaparèixer del mercat i mai no ha estat reeditat. Encara més: pressions, vés a saber de qui!, ai Senyor!, van condemnar l'autor a deixar de publicar la seva secció emblemàtica a la premsa barcelonina. És a dir: el condemnat va ser l'escriptor que denunciava i no el president a qui, el llibre, presentava com a indigne de la presidència d'un club que, sota la seva presidència, arribava a centenari. El Museu del Barça és un dels més visitats de la ciutat, que Cervantes batejava, il·lús!, com a “archivo de cortesía” ¿No seria pedagògica una exposició, permanent o temporal, que recollís part de l'obra publicada, en diari i en llibre, per Josep Morera i Falcó?