Millor que calli

Els que vam néixer en la dècada dels setanta, del primer president espanyol que tenim record és de Felipe. El vèiem per la tele molts cops saludant la gent. Era un personatge que et queia simpàtic. A mesura que ens fèiem grans vam començar a sentir a dir que els del seu partit l'enganyaven. Que robaven i ell no en sabia res. Després va desaparèixer de l'escena i gairebé vam créixer amb l'aznarisme i d'ell només vam saber que vivia retirat cobrant el que nosaltres no cobraríem mai. Fins ara, que ja som adults. I ell ha tornat per dir que els que volem ser independents som com els nazis. I l'únic que et ve el cap és allò que li va dir Aznar: “Marxi, senyor González, marxi.” Però, a més, faci-ho callat, que no el necessitem.