Turisme i taxes

Acabat el mes d'agost ja s'han començat a donar xifres d'ocupació turística i el cert és que, segons les dades que han facilitat els experts, els índexs d'ocupació han estat molt bons i, per tant, la temporada es pot considerar excel·lent. Les crisis provocades per atemptats terroristes a Tunísia i Turquia, però també la inestabilitat creixent en determinats països àrabs, han motivat un evident desplaçament dels corrents turístics als països europeus de l'àrea mediterrània, Grècia inclosa, que han vist d'aquesta manera incrementar substancialment els percentatges de visitants en relació amb l'any anterior. Aquest estiu s'ha reproduït també la polèmica pel que fa al tema de la taxa turística que es cobra als clients dels hotels que sojornen al nostre país. A Catalunya, la taxa s'aplica en funció del nombre d'estrelles i va dels 2,25 euros als establiments de cinc estrelles fins als 0,90 euros als de quatre i 0,45 euros a tota la resta. S'ha començat a parlar d'aprovar un petit increment i arribar a 1,5 euros per dia i client, similar a la taxe de séjour francesa, la qual cosa representaria un notable increment dels ingressos previstos per aquest concepte. El gremi hoteler, lògicament, s'ha mostrat contrari a aquesta proposta, tot i saber perfectament que en realitat no minvaria en absolut el nombre de clients. A Roma la taxa és de 2 euros per persona i dia, a Venècia oscil·la entre 1,5 i 2 euros, mentre que a Amsterdam i Berlín carreguen un 5% a la factura per aquest concepte turístic. La casuística és molt variada i n'hi ha per a tots els gustos, però en general els països i ciutats que han aplicat aquest recàrrec no només no han vist reduir el nombre de visitants forans sinó que amb els recursos que aquesta taxa ha generat han pogut fer inversions que han beneficiat el mateix sector. A Girona, per exemple, incrementant la taxa mig euro per persona i dia es generarien uns ingressos econòmics que es podrien utilitzar per millorar els itineraris pel Barri Vell, promocionar la ciutat a nous destins o invertir en projectes que ara poden semblar inviables. El rodatge de Joc de trons a la ciutat, malgrat els inevitables inconvenients als veïns, reportarà beneficis evidents en pernoctacions, serveis i comerç en general. Em sembla correcte que no es faci pagar taxes per ocupació de via pública als qui generen aquests beneficis, però sí que seria raonable que tots els que se'n beneficien puguin aportar una modestíssima quantitat que, al capdavall, serveixi per ajudar a millorar la pròpia oferta turística.