opinió
Les monges de Sant Josep
i potser per res, només per l'hàbit que duien
Quin anar i venir d'autobusos, dissabte! Pelegrins d'arreu que volien ser-hi quan es comencés la beatificació de les tres vetlladores Fidela Oller,
Josefa Monrabal i Facunda Margenat, assassinades al començament de la guerra civil, a Gandia i a Barcelona. Van pel camí de ser declarades santes per l'Església catòlica. Em sembla bé. Tots els ordes religiosos miren de fer valer els mèrits dels seus membres per poder lluir medalles ben merescudes. Són processos llargs i costosos, amb molt de paperam i aportacions pecuniàries considerables –pel que he pogut saber– que només s'han pogut escurçar en algun cas molt especial, per motius que no puc conèixer. Bé per les Vetlladores, que ja tenen tres beates noves en procés per acompanyar la fundadora Maria Gay.
A mi les vetlladores sempre m'han estat molt pròximes. De fet, tinc la casa mare davant d'on vaig néixer i d'on visc (amb la muralla pel mig, tot sigui dit). Alguna vegada he explicat com les veia sortir als vespres, fent files de dues en dues, cap als domicilis on havien de tenir cura dels malalts. Anaven a vetllar. No sé ben bé per què han deixat d'anomenar-les amb el nom de la feina que feien i que encara deuen fer, potser de manera més moderna, és clar. Caminaven en silenci, negres, amb els caps coberts amb el que Josep Maria Gironella va definir com a “apéndices almidonados”, que eren com ales que els naixien al clatell.
De les tres beatificades dissabte, dues eren de les nostres comarques, una de Girona mateix, l'altra de Banyoles. Elles també han posat Girona al mapa. Potser no tant com el rodatge de Joc de trons (aquí caldria trobar la manera de fer entendre als no gaire experts que parlem de trons cadira reial i no pas dels trons que ressonen després del llamp, que fa molts anys que no tenim trons ni ceptres a la vora).
Descansin en pau les tres beates. Van viure en temps difícils, perillosos per a tothom. Se'n van fer la pell i potser per res, només per l'hàbit que duien.
A Girona, si no totes, moltes de les vetlladores que vivien al convent del carrer del Portal Nou es van salvar –em diuen persones que saben de què parlen– amagant-se a corre-cuita a Cala Pilar, al número 11 del carrer de Sant Josep. Algú de confiança va tenir la idea genial i salvadora que l'últim lloc on les buscarien seria una casa de putes reconeguda. Això les va salvar.
Aquí cal recordar que tres sants ben lligats a Girona són sant Narcís, sant Fèlix i santa Afra, i que es van conèixer precisament en un temple de Venus, que venia a ser un prostíbul de l'època, quan els nois van anar a amagar-s'hi. De manera que no cal escandalitzar-se. Afra es va convertir i va ser santa. Què va passar amb les noies de la Pilar? Vés a saber.
