Una pena

Vostè ara espera llegir una columna d'opinió política. Havia pensat escriure sobre els empresaris catalans. Ara fa deu anys que Gas Natural va llançar l'opa sobre Endesa. Una operació que hauria permès a l'empresa catalana (i espanyola) ser la tercera energètica del món. El ministre d'Indústria era José Montilla i ho veia amb bons ulls. Però l'Estat, amb el PP i El Mundo al capdavant, ho va impedir. Un nou Estatut i que La Caixa tingués la primera elèctrica espanyola era massa. La molt espanyola Endesa no podia quedar “fuera del territorio nacional”, en paraules d'Esperanza Aguirre. Això i la marginació del corredor mediterrani potser ajuden a explicar la posició dels empresaris donant suport al sobiranisme, per molta opa que hagi fet Mariano Rajoy a les cambres de comerç segrestant Miquel Valls.

També havia pensat escriure sobre l'editorial d'El País dedicat a la resposta de Junts pel Sí a la carta de Felipe. Volia escriure que realment em sembla molt mal escrita la missiva que signa Artur Mas, però que segur que no ha escrit. Però que encara em sembla pitjor l'editorial del diari. Hi volia afegir que el titular de la portada de diumenge del mateix diari (El desafio secessionista catalán provoca un freno a la inversión) no s'aguanta en la informació, i el mateix diari el desmentia al seu suplement econòmic. Però he decidit no fer-ho. Perquè si vostè està llegint aquest diari, ja hi està d'acord. I, si escric el que vostè vol llegir, i un altre diari diu el contrari a qui vol llegir el contrari, escrivim per als convençuts. I els periodistes som subjectes i, per tant, subjectius, però hem de ser honestos.

I ara, l'aviso, estem en temps de trinxeres. I no m'agrada. Seguiré pensant
el que penso, però trobo a faltar debats honestos i amb arguments constructius. I no tothom té la mateixa responsabilitat, però a mesura que ens acostem al 27-S, cada cop és més difícil.