Syriza escombra

En la campanya electoral catalana que comença aquesta nit es parlarà d'Alexis Tsipras, curiós referent de l'esquerra indefinida d'aquests verals, que va córrer a fer-se una marató fotogràfica amb l'home del moment quan la realpolitik encara no havia començat a fondre els llums de la façana rutilant de l'exprimer ministre grec.

El defenestrat Joan Herrera va ser el primer. Fins i tot va aconseguir que Tsipras vingués a Catalunya a tancar la campanya d'ICV-EUiA a les Cotxeres de Sants el 2012. “Volem construir la nostra Syriza”, arengava aleshores Herrera. Justa! La construcció de la nostra Syriza l'ha acabat apartant cruelment de la llista. A Cayo Lara, que es va fer la foto corresponent amb el puny alçat al costat de Tsipras, la Syriza espanyola també l'ha escombrat.

L'enquesta de dissabte d'El Punt Avui atorgava una forquilla d'entre 12 i 16 diputats a Catalunya Sí que es Pot. Al capdavall, amb tot el tinglado d'amagar les sigles, de buscar sota les pedres algú que no digués que no a fer de cap de llista, de cedir llocs a Podem i, sobretot, de sacrificar els líders, qui sap si les urnes deixen els ecosocialistes amb els mateixos 13 diputats actuals, o amb menys. D'acord, potser hauria estat pitjor presentant-se sols i a cara descoberta.

Passa que, des del primer moment que va arribar al govern, Tsipras va començar a fallar a tota aquesta esquerra dels flaixos. Va ser difícil empassar-se l'absència de dones al seu govern, però més difícil encara justificar un pacte amb la dreta recalcitrant de Grecs Independents. I militarista! Quan va arribar el moment de claudicar davant Merkel, el referent grec ja no era tal referent. L'escissió de Syriza i la fugida amb moto de Varufakis van acabar de destarotar-ho.

Malgrat tot, l'esquerra que no es defineix ha mantingut l'admiració per Tsipras –que ha dilapidat la distància respecte a Nova Democràcia, que ara l'estalona– amb l'esperança que una victòria de Syriza, encara que sigui pírrica, el diumenge abans del 27-S reviscoli el suflé. Comptant que, si Tsipras perd, sempre quedarà Varufakis, que és més fotogènic.