Quants demòcrates?

Les declaracions del ministre de Defensa no han sorprès ningú. Pedro Morenés interpreta la Constitució com ho fa la part més salvatge de la dreta espanyola. Per això el PP ni s'ha immutat. És a dir, la “integritat” que l'exèrcit ha de preservar no és l'exterior, conseqüència de l'agressió d'un tercer, sinó la interior, resultat de l'acció democràtica d'un segon. Que tothom compleixi “el seu deure” vol dir exactament això. I això és el que passa quan les grans afirmacions es fan de manera ambigua. No és gens arriscat arribar a la conclusió que, en cas de dubte, el Tribunal Constitucional, que cada dia fa més cara de TOP, es decantaria per la interpretació més salvatge. Per tant, Morenés no ha dit res que sigui extravagant. S'ha limitat a interpretar la seva “carta magna” com ho faria el Constitucional. I això vol dir, ras i curt, que un anhel democràtic podria ser esclafat amb les armes. “Amb la llei”, que corregiria, constitucional, el Partit Popular. Ara, la incògnita no és saber fins a on pot arribar el PP, que és ben i tristament imaginable. El dubte és saber quants demòcrates hi ha a Espanya. Si són majoria. Si els que s'ofendrien, s'alterarien i reaccionarien amb una intervenció de l'exèrcit a Catalunya sumarien més que els altres. Perquè, si després de quaranta anys d'usos constitucionals i de democràcia aparent, resulta que el pòsit és el de sempre, intransigent i totalitari, som on érem. I si és així, anar-se'n és un risc, però encara té molt més sentit intentar-ho.