Reines

Del que aquí en diríem anacronismes al Regne Unit en diuen tradició. Potser per això, en aquell país, es donen fins i tot casos de revolucionaris conservadors. Una aparent contradicció difícil d'explicar. Potser l'anacronisme vigent més emblemàtic de la cultura britànica és la monarquia. Superades les temptacions de modernització que van patir amb la cosa de la princesa Diana i vistos amb alarma els resultats, els Windsor han tornat a mirar de fer bé el que han fet tota la vida i segueixen circulant amb carrossa pels carrers de Londres amb tota naturalitat. Es tracta de cultivar la tradició però, això sí, amb el fi sentit del deure i el servei públic que Isabel II ha sabut encarnar com pocs monarques. Dimecres passat la reina va entrar al llibre Guiness quan va esdevenir la persona que més dies ha passat amb una corona al cap (metafòricament parlant, és clar). I a fe que no són pocs. El rècord previ l'ostentava la seva rebesàvia, la reina Victòria: 23.226 dies, 16 hores i 18 minuts durant 63 anys, 7 mesos i 2 dies. Si algun dia la senyora decidís jubilar-se no es podria pas dir que no s'ho ha guanyat. Ho ha celebrat amb la contenció habitual, però en un acte carregat de significats polítics. On? A Escòcia. Com? Inaugurant un trenet de vapor (deliciós anacronisme!). La va rebre, és clar, la líder independentista escocesa, que la va felicitar i li va voler dir que no s'havia de confondre una hipotètica independència d'Escòcia amb la profunda lleialtat dels escocesos a la monarquia. La reina va contestar amb el laconisme marca de la casa: “Gràcies, però no es mereixen, i com que he vingut a fer una feina, som-hi: Declaro inaugurat...”. Tot això, vist d'aquí estant, amb les nostres turbulències institucionals, projecta un escenari idíl·lic, gairebé balsàmic en temps de tantes incerteses. La reina en sap molt de regnar. Ja li va dir la seva mare quan feia poc que n'era i va demanar una segona copa de vi per dinar: “Això no, bonica, que aquesta tarda has de regnar.” Noblesse oblige!