La foto

La majoria de la premsa, per no dir tota, actualment actua com a corretja de transmissió (un dels eufemismes de la transició) entre els administradors i l'opinió pública. La fotografia de la criatura morta en una platja de Turquia representa un bon exemple del que pretenc explicar. Tots ens hem commogut per la duresa i el realisme de la imatge que ens han ensenyat més de mil vegades, fins al punt que els noticiaris de totes les cadenes s'atribueixen tot el mèrit de l'onada de solidaritat que s'ha produït en tantes ciutats. I benvingut sigui aquest aire, encara que sigui per una fotografia que esperem que sigui menys oblidable que el conflicte que l'ha generat. Els mateixos mitjans que ara es pengen medalles sempre han estat conscients que els conflictes de l'Orient Mitjà gairebé sempre han estat explicats per les directrius rebudes en cada moment. Recordem que en la primera guerra del Golf totes les grans cadenes es van empassar les imatges d'uns ocells bruts pel petroli, suposadament de Saddam Hussein, i que es va descobrir que les imatges corresponien a un lloc d'Amèrica del Nord. Ara, la crueltat de les imatges de l'infant han agafat més força que anys i anys de veure bombardejos i desgràcies en els noticiaris, que de tant repetides i llunyanes s'han anat convertint en banalitats com els nuvis de la Belén Esteban o l'entrada a la presó de rapinyaires de corbata i camisa blanca. No puc estar de preguntar-me quantes i quantes imatges semblants s'han fet i que han estat escatimades o censurades perquè no convenia provocar corrents de solidaritat nocives per als interessos de la civilització desenvolupada, rica i cristiana. No hi ha res com una imatge per coresponsabilitzar del desastre els qui gaudim d'aigua calenta cada dia, de benzineres a cada cantonada i del piset amb vacances pagades. Mentre ens escandalitzem amb el nen mort en una platja, constantment es produeixen situacions similars en moltes parts del món. Si no hi ha un fotògraf a prop per deixar-ne constància passen desapercebudes.

Diuen que una imatge val més que mil paraules, i en els temps de la immediatesa informativa, diria que tenen més poder que la realitat. Ve a ser el mateix que plorar amb la pel·lícula Bambi i no voler saber res de l'escalfament global.