Les pors

Apunten i proclamen els partidaris de l'Espanya “unida i forta” –un oxímoron com qualsevol altre– que els catalans que se senten espanyols tenen por. Afirmen que hi ha molts empresaris que no prenen una opció clara a favor de la unitat d'Espanya a Catalunya “per por”. Per por a què? No se sap. Encara ningú ha deixat de comprar llibres de Planeta o ampolles de Freixenet per les declaracions que feia José Manuel Lara Bosch o les que fa Josep Lluís Bonet. Ningú ha tancat un compte al Sabadell per l'opció de Josep Oliu. Ara, si parlem de prudència, la prudència habitual entre la gent de negocis o finances, és lògica i sempre ha caracteritzat aquells mons. Però, si parlem de pors, n'hi ha unes altres de molt més efectives i palpables. Per exemple, la de molts empresaris o autònoms a inspeccions desbocades de l'Agència Tributària espanyola. Inspeccions i sancions que fan tota la fila de selectives. I si no és, això corre. Com també corre que la policia espanyola investiga tot el que cal investigar en benefici de la pròpia causa. I que la mateixa policia filtra informes imprecisos o falsos per desprestigiar els líders de l'independentisme. Això és i s'ha comprovat. O que la fiscalia treballa al servei del Ministeri de Justícia per desbudellar els caps de la sedició. Això també és i s'ha fet evident. Hi ha rumors i brames interessades tot el dia a Barcelona sobre accions dissuasives per sembrar la por entre els discrepants i els revoltats. Aquestes pors són reals, senyors de les pors.