Dones viatgeres

Després d'un temps de recessió en el sector turístic, s'ha confirmat la recuperació amb un increment del nombre de visitants procedents tant d'Espanya mateix com dels països europeus i, en conseqüència, un augment de les pernoctacions als hotels així com dels ingressos econòmics en tots els serveis que en depenen. Girona ha esdevingut un any més un pol d'atracció singular i no només una ciutat-refugi en dies de pluja a la costa com abans era habitual. La gravació de la sèrie Joc de trons està ajudant a aconseguir un gran ressò internacional, però la màgia de la ciutat antiga, els monuments, el burg medieval, tot plegat, han estat sempre factors determinants que han captivat en més o menys intensitat un nombre creixent de visitants.

Una exposició instal·lada al Museu d'Història ens parla justament d'aquest fenomen del turisme abans del turisme. L'he visitat un parell de vegades i he pensat que era una llàstima que em trobés pràcticament sol a la sala perquè la mostra ens presenta, amb fotografies, pintures, cartells i tota mena d'objectes de l'època, la interessant visió d'unes dones viatgeres dels segles XIX i XX que per una o altra raó vingueren a raure a la ciutat dels quatre rius. Certament, l'arribada dels primers alemanys fugitius de Hitler a Tossa de Mar però també el rodatge de Pandora varen donar un cert impuls a un turisme encara molt incipient, tot i que és a partir de l'any 1967, amb la inauguració de l'aeroport, que es comença a consolidar la Costa Brava com un destí principal de vacances i, a poc a poc, la ciutat de Girona apareix en els mapes internacionals malgrat que durant molts anys els guies tan sols la recomanaven per aquells dies en què la pluja amenaçava el sol i la platja, que era allò que en realitat els clients havien contractat.

Algunes dones viatgeres varen tenir problemes per fer camí i algunes fins i tot decidiren posar-se vestimenta d'home, però tot i així no cedien en la seva voluntat de veure món. Algunes varen retratar la ciutat, d'altres varen transmetre les seves vivències en llibres i alguna va trobar-hi fonts d'inspiració per a les seves pintures. La polonesa Mela Mutermilch, que avui té un carrer dedicat al sector Güell, va establir un contacte perllongat amb la ciutat com a resultat del qual varen sorgir una sèrie de vistes pictòriques de gran intensitat i lirisme. Em temo que l'exposició ha passat un xic desapercebuda però romandrà oberta fins al proper diumenge. Encara hi són a temps.