En campanya

Som en campanya. Els amics ajuden els amics. Els partits de fora ajuden els partits de dins. Els governs ajuden els governs. I els estats ajuden els estats. Això explica les declaracions, fugisseres, genèriques o més concretes, de David Cameron, Angela Merkel i Barack Obama. Què han de dir Cameron, Merkel i Obama si Mariano Rajoy els demana ajuda per ensolcar els catalans? Una altra cosa és què faran després. Perquè la democràcia es compon de parlaments democràtics, no de presidents. I els fets consumats obliguen a prendre posició al costat de la democràcia o de la intransigència. Ja ho veurem. La campanya igualment explica les declaracions de Margaritis Schinas, portaveu del president de la Comissió Europea. Què ha de dir Schinas en campanya? Allò que li demana Mariano Rajoy. Diu el portaveu que si una regió d'un estat deixa de ser-ne part i esdevé estat, els pactes comunitaris ja no s'aplicarien en aquell territori, que esdevindria un tercer respecte de la Unió. Però diu també que el mateix territori, estat lliure, digne i sobirà, podria demanar tornar a formar-ne part. I no diu res respecte a un període de transició que regiria les relacions de l'estat que n'havia estat membre com a regió abans de l'admissió. Som en campanya i Espanya no és res si no fa por. Perquè és incapaç de guanyar-se el respecte. En comptes de proposar alternatives dignes als catalans, els espanta amb les penes de l'infern. Ni la més compromesa de les campanyes converteix en persones els rinoceronts.