Responem la banca a les urnes

Intentar condicionar el vot amb xantatges i amenaces és impropi d'una democràcia. I aquests darrers dies l'statu quo espanyol –d'aquí i d'allà– ho ha fet per terra, mar i aire. Les elits empresarials, el Tribunal Constitucional, la premsa subvencionada per l'Íbex 35, l'aparell diplomàtic i la banca han intentat que diumenge la ciutadania voti amb por.

Encara pensen que segueixen sent influents i respectats, que la seva opinió podrà modificar el resultat de les urnes. Com volen que respectem l'opinió d'una banca sense escrúpols que s'ha apropiat dels estalvis dels nostres avis amb les preferents i ha desnonat les nostres famílies després d'haver estat rescatada amb diner públic? Qui ens escoltarem més, els representants d'una elit empresarial que viu pendent només d'agradar al poder de Madrid o els milers de petits empresaris i autònoms que creen el setanta per cent de llocs de treball i generen el seixanta per cent del PIB català?

Aquells que sempre havien manegat el país des d'un despatx no s'han adonat encara del que està passant. Descol·locats i espantats, no han entès el sentit de la Via Lliure, ni del 9-N, ni la revolució dels somriures, ni la força de la gent, i es resisteixen a acceptar que el seu vot val igual que el vot de cadascú de nosaltres.

La millor manera de respondre les amenaces i els intents de xantatge de les elits financeres no és fent boicots sinó votant diumenge, massivament i sense por. Amenacen la democràcia? Doncs responguem-los amb més democràcia: posant una papereta dins l'urna amb plena llibertat. I si el vot del sí guanya per damunt del vot de la por, no els quedarà més remei que acceptar –de grat o per força– el resultat de les urnes.