Opinió

LA GALERIA

Papers electorals

Seria ben fàcil donar opció als ciutadans de no ser receptors de propaganda

Si ara poguéssim veure imat­ges d'anti­gues cam­pa­nyes elec­to­rals, posem-hi de vint-i-cinc o trenta anys enrere, ens cri­da­ria molt l'atenció l'enorme quan­ti­tat de paper que es gas­tava en pro­pa­ganda. Veuríem molts metres qua­drats de parets i tan­ques fol­ra­des de car­tells en capes super­po­sa­des a base de tapar els engan­xats el dia abans pel rival, cati­fes de fullets de colo­rai­nes cobrint el terra de les vore­res, tríptics per tot arreu i mate­rial escam­pat el dar­rer dia, llançat sense mira­ments per evi­tar que quedés en magat­zems, inútil. A poc a poc, sense que ens n'adonéssim, això ha anat can­vi­ant, de manera que si avui veiéssim el terra sem­brat de pam­flets o de pro­gra­mes llençats de qual­se­vol manera, ens faria mal d'ulls. Avui, en plena cam­pa­nya d'unes elec­ci­ons que són espe­ci­al­ment impor­tants, segueix havent-hi aquesta asse­nyada con­tenció en l'ús del paper. La pro­pa­ganda elec­to­ral penja orde­na­da­ment i civi­lit­za­da­ment dels fanals, com si fos­sin anun­cis de con­certs o d'espec­ta­cles tea­trals, o apa­reix en tan­ques publi­citàries, o a la tele­visió o en el mòbil. N'hem après i s'ha posat seny, excepte en la qüestió de la pape­rassa que ens arriba amb el nos­tre nom a la bústia de casa. En això seguim en el segle pas­sat. El cens elec­to­ral que es dóna als par­tits per pre­pa­rar la publi­ci­tat es forma a par­tir del padró muni­ci­pal d'habi­tants. Per tant, seria ben fàcil donar opció als ciu­ta­dans de figu­rar-hi iden­ti­fi­cats com a no recep­tors de pro­pa­ganda elec­to­ral. For­maríem així una llista Robin­son que bene­fi­ci­a­ria tot­hom, els par­tits també i, sobre­tot, el medi ambi­ent. Dis­cul­parà el lec­tor que insis­teixi en aquesta qüestió, però real­ment no s'entén que se segueixi, per inèrcia, amb aquesta mala pràctica, entre altres coses perquè un meca­nisme d'exclusió simi­lar està pre­vist a la llei de pro­tecció de dades per a la publi­ci­tat comer­cial. Les nor­mes de pro­tecció de dades volen que cadascú pugui admi­nis­trar l'ús de les dades per­so­nals al màxim pos­si­ble, de manera que no s'entén que el ciu­tadà no pugui pren­dre aquesta decisió, essent d'altra banda tan fàcil de resol­dre gràcies a la informàtica. Amb les pape­re­tes en els col·legis elec­to­rals o acces­si­bles a inter­net, des d'on ens des­car­re­guem i ens impri­mim fac­tu­res, bit­llets d'avió o docu­ments ofi­ci­als ben vàlids, la pape­rassa que inunda les nos­tres bústies no té sen­tit, no és pròpia dels temps actu­als sinó de quan aquí manava en Pujol, allà en González i en un estat que es deia la URSS, sòlid i (per cert) indi­vi­si­ble, un tal Gor­bat­xov.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia