Junts ‘per se'...

Diuen que una tarda Picasso con­tem­plava la seva obra Guer­nica amb un grup d'ale­manys total­ment des­con­cer­tats per la com­po­sició del qua­dre i n'hi va haver un, el més per­plex de tots, que no va poder resis­tir la imper­tinència: “Tot això ho ha fet vostè?” L'artista li va con­tes­tar impertèrrit: “No, tot això ho heu fet vosal­tres...” És l'anècdota que vaig recor­dar el dia de la pre­sen­tació de la can­di­da­tura de Junts pel Sí a Santa Coloma de Far­ners. La com­pa­ració, ja s'ho poden ima­gi­nar, pre­te­nia expli­car la hipèrbole d'una llista que en aquell moment anava per vui­tanta mil can­di­dats i que ha aca­bat ultra­pas­sant els cent mil. Una can­di­da­tura feta des de Madrid, igual que tots els esti­ra­bots i excen­tri­ci­tats col·lec­ti­ves d'aquests últims tres anys. I és que nosal­tres volíem pin­tar un qua­dre molt més sen­zill. Es deia referèndum i com­bi­nava a la paleta un sí i un no, si hi posa­ves el blanc, volia dir que ja t'estava bé el que sortís. Però Madrid es va entes­tar a dis­se­nyar des de la distància tot el que hem anat fent per denun­ciar al món la manca d'espe­rit democràtic d'un estat que encara pre­senta tics colo­ni­als. Tan­ma­teix, ara que han pas­sat uns quants dies d'aque­lla inter­venció far­ne­senca, m'adono que el símil amb el Guer­nica no és del tot afor­tu­nat. El qua­dre de Picasso no és gens hiperbòlic i, mal­grat el des­as­sos­sec que causa, pot­ser ni tan sols acon­se­gueix acos­tar-se a l'hor­ror que van esco­pir aquells Stuka ale­manys amics de Franco. Els qua­dres que ens han pin­tat des de Madrid, per con­tra, sí que han estat una exa­ge­ració –una pura i beneïda exa­ge­ració–, i sí que reflec­tei­xen exac­ta­ment la nos­tra capa­ci­tat d'ima­gi­nació, cre­a­ti­vi­tat i ale­gria. Durant qua­tre anys, cada vegada que ens hem aple­gat, hem omplert el car­rer de bellesa, de color i de ria­lles. De con­vivència. Un dia Merkel, Obama, Came­ron, Bar­roso i el sur­sum corda repas­sa­ran els vídeos i ens pre­gun­ta­ran: “Tot això ho heu fet vosal­tres?”, i nosal­tres els res­pon­drem cofois: “No, això és nos­tre, però ho han fet ells...” Passi el que passi diu­menge, podem estar orgu­llo­sos del camí recor­re­gut. No sé si a la Cas­te­lla colo­nial podran dir el mateix. I ara dis­cul­pin: me'n vaig a revi­sar la pape­reta i el sobre de vot que ficaré a l'urna, que m'han dit que aquests de Madrid també saben fer altres coses no tan boni­ques...