Ells sí que són un corral

La fidel infanteria ha hagut d'embeinar-se una de les darreres amenaces que ha deixat caure sobre la població civil catalana. El governador del Banc d'Espanya ha rectificat sobre la possibilitat que a Catalunya hi hagi un corralito. A preguntes d'un reporter indomable, Luis María Linde havia dit primerament que sí i ahir va rectificar i va declarar que la hipòtesi és “altament improbable”. Més encara, “quasi impossible”. Quan va grimpar la notícia, algun economista de bola de plàstic havia intentat justificar-la. Catalunya podria patir el cèlebre corralito si sortís de la zona euro perquè els clients dels bancs, espantats, s'apinyarien als caixers i a les oficines bancàries i traurien tots els estalvis. Holocaust caníbal. Podria passar. Com també podria caure de nou un meteorit com el que va extingir els dinosaures i arrasar el local de la FAES. No se sap mai. Però és altament improbable. Més encara, quasi impossible. Si parlem de corrals i cledes, Espanya en sap un munt. A punt va estar de vorejar-lo quan va ser rescatada pel Banc Central Europeu mentre el sistema de caixes queia a plom. Ah, no, perdó, que allò no va ser un rescat, sinó una beguda carbònica. El creixement desbocat del deute públic, que ja supera el PIB, fa témer per aquest hipotètic risc. Un corralito futur a Espanya pot ser improbable, però no sembla tan impossible... Ells sí que estan fets un bon corral. El de la Pacheca, que els dóna els guions necessaris per a les seves incontinències.